Desigualtat, font de discòrdia, empobriment social, colonització nacionalista... Aquestes són només algunes de les situacions que està comportant la cooficialitat lingüística en diferents territoris de l'Estat per a l'ABC, que es dedica ara fer un monogràfic sobre nacionalisme i llengües i a predicar contra les altres que es parlen en territori espanyol en favor d'una llengua única: el castellà. I punt.

El concepte riquesa cultural s'ajusta, per a ells, justament a deixar de banda totes les llengües cooficials i deixar que l'espanyol predomini en les administracions públiques i en tots els àmbits de la vida dels ciutadans. I quantes menys llengües "alternatives" es parlin, millor, perquè si es prova de combinar les dues es converteix en "un atac sense treva a la llengua comuna".

El diari citat no només dedica la seva portada sencera a aquesta qüestió, si no que, almenys sis notícies, versen sobre això. Sota el títol "El nacionalisme intenta esborrar l'espanyol", el diari citat carrega sobretot contra Catalunya, però també ho fan contra el País Valencià, Balears i el País Basc perquè consideren que ara a Navarra "l'idioma s'ha convertit en la punta de llança de la mateixa ofensiva disgregadora que s'ha produït" als territoris citats.

Malgrat el procés que viu Catalunya, per a aquest rotatiu "un dels processos polítics més greus i perniciosos dels últims anys a Espanya és la colonització de Navarra pel nacionalisme basc", i més després que ahir el Parlament navarrès aprovés llei de contractes públics amb el suport del Partit Socialista de Navarra. Una mala notícia per a l'ABC, que es lamenta que "la cooficialitat lingüística s'està convertint en una font de discòrdia i empobriment social, a més d'un factor de desigualtat que hauria de repugnar a l'esquerra espanyola".

De fet, en la seva editorial batejada com a "Colonització nacionalista a Navarra", carreguen fort contra l'esquerra perquè, segons el seu punt de vista, no "s'allibera de la seva condició de crossa del nacionalisme, oblidant el seu vell credo igualitarista i permetent a Navarra la consolidació d'una política panvasquista contrària a l'esperit i la lletra de la Constitució".

ETA i la llengua

Encara que poc hagi de veure, ABC no es talla ni un pèl a l'hora de comparar ETA amb la cooficialitat de les llengües. "El rescat d'ETA de la seva derrota històrica és un propòsit comú de tots els nacionalistes", es lamenta, al mateix temps que deixa anar que "la majoria nacionalista i esquerrana va concedir un suport inacceptable en una democràcia constitucional" a "l'apologia dels pinxos d'Alsasua".

Després de donar aquests arguments, el diari esmentat avisa: "La situació és greu, però no ho sembla". I justifica aquesta advertència sostenint que "s'estan aplicant en Navarra els protocols d'infestació nacionalista de la societat que tan bon resultat han produït per al separatisme a Catalunya i País Basc".

Precisament per això, demanen al govern del PP que se centri en Navarra perquè, segons apunten, el PSOE "manca de caràcter polític com a partit nacional" i això comporta que "l'estabilitat constitucional a Espanya" estigui "en un escac permanent pels nacionalismes, i a Navarra —com abans a Catalunya i el País Basc i després a les Balears— s'està construint una reconfiguració de la seva identitat política que l'anul·li com la barrera que sempre va ser, foral i espanyola, davant el nacionalisme".

La seva solució? És clara i "clau" per a ells: L'idioma ha de ser "imposat per decret".

Discriminació del castellà

En altres articles, l'ABC es lamenta que a Espanya s'ha passat de "celebrar la riquesa lingüística que recull la Constitució, a la discriminació del castellà", només perquè en alguns territoris, parlar les dues llengües es converteixi en "mèrit".

Després de carregar contra la iniciativa de la cambra navarresa, el diari citat comença a posar canya, com no podia ser d'una altra manera, a Catalunya, però també al País Valencià, a les Balears i al País Basc només per promulgar el coneixement de les llengües que es parlin en aquests territoris.

Això sí. Dels territoris esmentats, i sempre segons el criteri del mitjà en qüestió, Catalunya és del pitjor perquè "allà, la immersió lingüística a l'escola és potser l'exponent més visible d'una política que ha posat la llengua i la promoció del català, amb el seu revers inevitable en forma de discriminació del castellà, com a punta de llança d'un projecte de construcció nacional".

Per acabar, i com ja ve sent habitual, tornen a interpretar la Constitució a la seva manera per posar-se en el paper de víctima i deixar anar que, encara que l'article 3.3 de la norma suprema assenyala que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció", per lamentar-se de què, "sense limitació alguna, alguns ho fan sobre el menyspreu al castellà".