L'extrema dreta sembla que ha trobat el seu mecanisme per fer política: la moció de censura. Aquest dimecres, en el marc d'una nova compareixença de Pedro Sánchez davant del Congrés, el líder ultra Santiago Abascal ha tornat a amenaçar amb una altra. Reglamentàriament, la podria tornar a presentar, perquè l'anterior va ser debatuda en l'anterior període de sessions. I va ser molt efectiva per al seu objectiu: el desgast del Partit Popular. De fet, a les eleccions catalanes del 14-F, Vox va aconseguir el seu primer sorpasso als populars. L'hegemonia de la dreta podria estar virant. 

D'aquesta manera, durant la seva intervenció de resposta a Pedro Sánchez, Abascal ha recordat la moció que van presentar a l'octubre, quan van posar de manifest els suposats mals del govern "socialcomunista" que s'estan confirmat. En aquest punt, el dirigent ultradretà ha afegit: "No hem fallat. Tothom sabia que teníem raó. I potser hem d'oferir a aquesta cambra la possibilitat d'una altra moció de censura perquè alguns diputats puguin redimir-se". En aquella ocasió, fins i tot va apel·lar a diputats socialistes que estiguessin descontents amb la presència de Podemos al govern espanyol.

El context per justificar l'amenaça: les protestes dels últimes dies a Barcelona i en ciutats de tot l'Estat contra l'empresonament de Pablo Hasél. El dirigent ultra ha acusat el govern espanyol de "promoure aldarulls gravíssims, agressions a la policia, saqueig de comerços i la por entre la població". Ha alertat que ciutats de tot Espanya "fa una setmana que pateixen la violència que promou aquest govern i la Generalitat de Catalunya". Els ha instat a "deixar d'animar els terroristes de carrer". La compareixença era sobre el coronavirus i l'estat d'alarma.

En aquella primera moció de censura, el candidat a la presidència, Santiago Abascal, va agafar la paraula per repetir que el govern de Sánchez i Iglesias és "el pitjor dels últims 80 anys", incloent la dictadura franquista en aquesta seqüència temporal. El dirigent ultra va acusar l'executiu de "no respectar el Rei" ni la "sobirania" del poble espanyol. "Als espanyols se'ls ha acabat la paciència. És deure d'aquesta cambra tornar la paraula als espanyols", va sostenir. Es va comprometre a convocar eleccions si la moció de censura prosperava. Però els números eren els que eren.

El primer 'sorpasso'

Aquella primera moció de censura tenia la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya, que llavors no tenien data encara. De fet, l'encarregat de defensar la iniciativa va ser el cap de files a Catalunya, Ignacio Garriga, que va guanyar protagonisme mediàtic. El resultat s'ha vist a les urnes, amb el primer sorpasso de l'extrema dreta al PP: mentre els populars van baixar un escó, fins als tres diputats, Vox va irrompre a la cambra catalana amb 11 diputats.