Gimeno resisteix
Els plans per substituir Miquel Àngel Gimeno van començar fa mesos, quan el mateix president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, li va tocar el crostó per no afanyar-se amb la instrucció de la querella pel 9N contra Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.
La decisió de Gimeno d'asserenar els ànims i dilatar la instrucció fins passades les eleccions plebiscitàries del 27S no va caure gens bé a Lesmes, que ja el 23 de juliol a Barcelona li va deixar entreveure que no afavoriria la seva renovació en la presidència. Una decisió gairebé inèdita perquè hi ha el costum de mantenir els presidents del TSJC durant dos mandats com a mínim.
Gimeno pensa presentar batalla. Ja ha anunciat que es postula per repetir en el càrrec. Si en un principi el nom que més sonava per disputar-li la presidència era l'expresidenta del TSJC Maria Eugènia Alegret, finalment seran dos magistrats de pes en la judicatura catalana els que optaran al càrrec: Fernando Lacaba, que pertany a la sala de govern del TSJC, i Jesús María Barrientos, president de la secció 8a de l’Audiència de Barcelona.
Gimeno, però, és conscient que té pocs números per repetir. Així s’ha interpretat el canvi en el departament de premsa del TSJC, lloc clau de la imatge pública. Des d’aquest dimarts ja no el dirigeix Rosa Bada, pròxima a Gimeno, sinó Lydia Garrido, fins ara responsable de comunicació del Tribunal Superior del País Valencià.
Fonts judicials admeten a El Nacional que la lassitud i lentitud a l’hora de tramitar el 9N li han passat factura. També ha costat d’empassar a la magistratura espanyola la resistència del TSJC a provocar un xoc judicial amb les demandes contra el Departament d’Ensenyament per la immersió lingüística, un casus belli electoral de Ciutadans i, posteriorment, del PP. Gimeno és membre de l'associació progressista Jutges per la Democràcia.
Lacaba, el segrest d’Olot
Fernando Lacaba és natural de Borja, a Saragossa, on hi va néixer el 1956. Va ingressar a la carrera judicial el 1982 i el seu primer destí va ser a Catalunya, d'on no s’ha bellugat. Va començar a jutjar a Granollers, després a Vic i a l’Hospitalet. El 1987 va ser nomenat magistrat. El 1990, va entrar a l’Audiència Provincial de Girona, que presideix des del 2001. Va ser jutge degà de Girona del 1987 al 1990.
Professor de dret penal, Lacaba és membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. En el seu expedient hi consten casos com el segrest de la farmacèutica d’Olot i una famosa polèmica amb un jutge registrador civil de Girona que obligava a inscriure en castellà aplicant una normativa franquista. Va ser molt contundent en alçar la veu per defensar la sentència que va inhabilitar el jutge Baltasar Garzón per prevaricació.
Barrientos, del cas Puigneró al CEU
Jesús María Barrientos Pacho presideix la secció 8a de l’Audiència Provincial de Barcelona i és membre de l’Associació Francisco de Vitòria, de la qual va ser portaveu fins l’any 2000. Està especialitzat en dret penal econòmic.
Va participar de la primera condemna a l’Estat per contaminació contra un empresari, el famós cas Puigneró. De fet, va emetre un vot particular amb què demanava una pena inferior a la que demanaven els seus companys togats per a l’empresari tèxtil. Dóna classes a l’Universitat Abat Oliba-CEU i ha creat escola en la manera d’encausar els delictes que castiguen la manca de seguretat laboral, contra els drets dels treballadors o els delictes econòmics dels empresaris.