Un total de 94 alcaldes de la Catalunya Nord -la immensa majoria- han firmat un manifest on qüestionen la forma com s'ha celebrat el judici de l'1-O al Tribunal Suprem espanyol, i la previsible sentència. "El procés judicial de Madrid, les imatges del qual ens han recordat les hores més fosques del darrer segle, ens interroga sobre la independència d'una justícia que ha inventat nocions noves com "la violència sense violència", per tal de justificar l'acusació de rebel·lió, i que ha posat sovint en mala situació, de manera evident, els drets de la defensa", assenyalen.

Els alcaldes, dels més diversos partits francesos excepte el Front Nacional, critiquen la passivitat del govern francès i de la UE amb la situació catalana, i insisteixen que amb el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol s'està jugant amb la democràcia a nivell europeu.

El manifest ha estat impulsat pels batlles de Pesillà de la Ribera, Jean-Paul Billès; Prats de Molló, Claude Ferrer, i Forques, Jean-Luc Pujol.

Aquest és el contingut íntegre del manifest, publicat pel diari L'indépendant.

"Amb un manifest del 4 d'abril de 2018, un col·lectiu d'alcaldes dels Pirineus Orientals [Catalunya Nord], sense prendre partit sobre l'assumpte de la independència de Catalunya, va protestar contra els greus atacs de l'Estat espanyol a les llibertats fonamentals que caracteritzen universalment les democràcies.

Avui, divuit mesos més tard, força és de comprovar que la situació s'ha degradat:

- Representants del govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament, i dos responsables d'associacions són encara en presó preventiva, i alguns d'ells hi porten prop de dos anys. Altres electes estan en exili forçós. Molts alcaldes estan amenaçats per la justícia. La judicialització de la vida política s'ha accentuat i també la repressió.

- Ciutadans europeus elegits al Parlament de la Unió Europea amb més de dos milions de sufragis, no poden exercir el seu mandat per l'obstrucció del govern espanyol.

- El procés judicial de Madrid, les imatges del qual ens han recordat les hores més fosques del darrer segle, ens interroga sobre la independència d'una justícia que ha inventat nocions noves com "la violència sense violència", per tal de justificar l'acusació de rebel·lió, i que ha posat sovint en mala situació, de manera evident, els drets de la defensa.

Comprovem també que les fractures s'han amplificat i que les tensions queden molt vives malgrat un enfocament resoltament pacífic, no-violent i cívic en les manifestacions per part dels responsables polítics i de la societat civil catalana. Fins avui, no s'ha proposat cap oferta de negociació per part dels diversos governs espanyols, per tal d'avançar cap a les solucions polítiques d'un conflicte que no para de créixer.

Lamentem que els països de la Unió Europea en general i França en particular s'enterrin en un silenci ensordidor donant suport així a pràctiques que poden ser precedents greus per justificar mesures liberticides i profundament anti-democràtiques al si de la Unió Europea. És també sorprenent que la majoria dels grans mitjans de comunicació del nostre país, tractin la informació en relació amb Catalunya i Espanya de manera també parcial prenent sempre el partit pel govern espanyol i alineant-se, en aquest afer, sistemàticament amb la posició oficial del govern francès.

Aquestes posicions sense matisos perjudiquen greument la imatge de la nostra República, el país de la declaració dels drets de l'Home i del ciutadà.

En aquest context, quan el veredicte del tribunal suprem és imminent, i quan ningú no sap les reaccions que es poden desencadenar, reiterem la nostra crida perquè el nostre país i els Estats de la Unió Europea facin tot l'esforç perquè es reprengui el diàleg entre els partits i que es trobin solucions respectant els drets de cadascú.

Amenaçar els representants polítics, forçar-los a l'exili o mantenir-los arbitràriament a la presó no contribuirà a avançar sobre el camí de la concòrdia i de la pau. Callar, desviar la mirada i deixar fer, són comportaments que ja han passat en la història recent del nostre continent, i sobre aquests mateixos territoris. Ja sabem on pot portar.

Demanem que els presos polítics siguin alliberats, que els exiliats siguin autoritzats a tornar, que els representants al Parlament europeu siguin plenament habilitats per exercir el mandat que els han confiat els electors, que els alcaldes no siguin perseguits més i que quan siguin restablertes les llibertats fonamentals, s'acordi finalment un diàleg constructiu entre els partits que permeti trobar solucions polítiques a un problema polític. Això ens concerneix tots, hi va el futur de les nostres democràcies".