Més dades empíriques que apunten a un gir reaccionari en la joventut catalana. L'últim sondeig que elabora anualment l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) detecta de manera clara el "gir a la dreta" dels nois joves a Catalunya del que tant s'ha parlat darrerament a l'acadèmia i els mitjans. També s'adverteix un creixement dels partidaris de "limitar" l'entrada d'immigrants i un retrocés general entre la població del suport als postulats feministes. El director de l'ICPS, Oriol Bartomeus, ha assenyalat aquest dimarts en roda de premsa que els resultats del sondeig s'alineen amb l'"onada reaccionària" que es manifesta a escala mundial. L'institut —que és un consorci de la Diputació de Barcelona i la UAB— elabora de manera ininterrompuda l'enquesta des del 1989, i per a aquesta edició s'han fet 2.000 entrevistes entre l'octubre i el novembre del 2025.
En els darrers cinc anys, l'autoubicació ideològica a la dreta a Catalunya ha augmentat més d'un 20% entre els homes de menys de 35 anys i un 17% entre les dones de menys de 25 anys. Bartomeus ha posat en relleu que els homes de 18 a 24 anys són els que s'autoubiquen en nombre més alt en l'espectre de la dreta (33,7%), un percentatge només equiparable al dels homes de 25 a 34 anys (32,8%). Aquestes xifres se situen lluny de les que presenten les dones de les mateixes edats, que tendeixen més a l'esquerra comparativament: un 53,9 % de les dones joves de 18 a 24 anys s'autodefineixen com a persones d'esquerres, enfront del 35,8% dels homes de la mateixa edat.
Aquesta bretxa ideològica no només és de gènere, sinó també generacional: entre el 57% i el 59% dels homes de Catalunya de més de 35 anys s'autoubiquen a l'esquerra i, entre els més grans de 65 anys, només un 12,4% s'identifiquen amb la dreta. Els homes grans són més d'esquerres que els seus fills i nets. Per donar explicació a aquesta ruptura generacional, Bartomeus ha assenyalat l'any 1986 com a punt d'inflexió a partir del qual les generacions se situen "cada cop una mica més a la dreta" i es trenca la tendència que hi havia fins aleshores que les generacions més joves s'ubiquessin en posicions més progressistes.
Cau la preferència democràtica entre les generacions joves
Aquesta "deriva conservadora" de l'electorat en general, i especialment dels homes joves en particular, és paral·lela a un "empitjorament" de la valoració sobre la política: a un 73,1% dels enquestats la política els inspira avorriment, desconfiança, irritació o frustració, mentre que a un 6,8% els resulta indiferent. Aquesta xifra era molt diferent ara fa uns anys. El 2005 la xifra de desencantats amb la política era d'un 40%, i des de llavors ha experimentat un creixement sostingut fins al 73% actual. Alhora, també ha caigut el percentatge de ciutadans que senten interès per la política: el 2005 eren un 35% i ara són un 19,5%. Així mateix, pel que fa a l'afirmació "la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern", les xifres de suport són considerablement més baixes entre les generacions més joves. Entre els nascuts entre el 1950 i el 1995 la xifra supera sempre el 75% d'adhesió, i entre els més joves la xifra cau fins al voltant del 60%.
El 64% vol menys immigrants, 20 punts més que fa dos anys
Quant a la immigració, el 52,4% dels catalans té una percepció positiva, davant del 27,8% que hi està en contra i un 16,5% que li és igual. La tendència és a un creixement de la percepció negativa pel que fa als darrers tres anys, en què la dada de "desacord" ha crescut de manera sostinguda. El 63,7% de la població de Catalunya està d'acord a limitar l'entrada d'immigrants al país, davant d'un 32,6% que no vol aquesta restricció. La xifra dels proclius a posar fre a l'arribada de migrants ha crescut els darrers anys: el 2023 eren un 44,4%, gairebé 20 punts percentuals menys. En aquest sentit, les tendències també mostren una percepció contrària a la immigració superior en els homes que en les dones; i, especialment, en els nois joves, la franja d'edat més adversa.
La independència perd interès
Una altra dada interessant que mostra el baròmetre és sobre la preferència de la relació entre Catalunya i Espanya, a la pregunta de si es prefereix ser un estat independent, un estat federal, una comunitat autònoma o una regió d'Espanya. El 32,4% són independentistes —l'opció de les quatre amb més suport des del 2011—, mentre que prop del 68% restant es reparteix en un 30,1% que vol una comunitat autònoma, un 21,8% que vol un estat federal i un minoritari 8,4% que vol ser una regió d'Espanya. La importància que donen els enquestats a la qüestió de la independència ha caigut des de més d'un 40% que van respondre "molt" el 2018 a un 23,1% que ho fa ara. El 36,3% hi té "poc" interès ara en això.
Tots els líders polítics suspenen, però el preferit és Salvador Illa
Pel que fa a l'actualitat política, un 30,1% de la població fa una valoració "molt dolenta o dolenta" de l'actual Govern presidit per Salvador Illa, davant d'un 18,6% que en fa una valoració "bona" o "molt bona". La majoria dels enquestats, però, se situa en un terme mitjà: el 50,3% fa una valoració "normal". Tanmateix, el president Illa és el candidat preferit per encapçalar la Generalitat: el 20,9% dels enquestats el volen a ell, davant del 10,2% a Carles Puigdemont (Junts), el 10,1% a Oriol Junqueras (ERC) i un 8,8% a Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Pel que fa a la valoració de líders, tots suspenen, però els qui millor nota treuen són Salvador Illa (4,65), Oriol Junqueras (4,59) i Jèssica Albiach (4,07).