El 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, també té una efemèride destacada: la del rei emèrit, Joan Carles I, negant la major sobre la llengua castellana l'any 2001: "Mai va ser la nostra, llengua d'imposició, sinó de trobada; a ningú se li obliga mai parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els qui van fer seva, per voluntat lliure, la llengua de Cervantes". Aquest discurs el va pronunciar en el marc del premi de literatura castellana Miguel de Cervantes –a Alcalá de Henares– i va provocar la indignació de molts.

Però eren altres temps, el PP governava per primera vegada amb majoria absoluta. Els partits bascos i catalans es van mantenir en un segon pla però emmarcats en aquella època, la polèmica no va anar més enllà del titular. El més crític va ser l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol que va lamentar personalment i com a president, les paraules del Rei i va recordar que a Catalunya, amb la transició, "es va fer taula rasa d'un passat que ara sembla ressuscitar". Per la seva banda, el socialista i líder de l'oposició al Parlament, Pasqual Maragall, va assegurar que havia d'estudiar el discurs per opinar: "Suposo que el castellà es va imposar a Amèrica Llatina però a Catalunya sí va ser imposat, i bé que ho sabem". 

L'aleshores secretari general d'Esquerra Republicana (ERC), Josep-Lluís Carod Rovira, va qualificar les paraules del rei com "un atac a la memòria i una falsedat" i va recordar que Jordi Carbonell, aleshores president dels republicans, va ser torturat al principi de la dècada de 1970 als calabossos de la policia per negar-se a parlar en castellà. ERC va presentar al Parlament una moció de reprovació. Posteriorment, els governs català i basc van exigir una rectificació però la Casa del Rei s'hi va negar, al·legant que no tenia el costum de rectificar. 

La tradició borbònica

Tal com explica l'historiador Marc Pons a ElNacional.cat, la família de l'emèrit ha estat l'encarregada, d'una forma tradicional, d'imposar aquesta llengua: "Felip V, el primer Borbó hispànic i el seu avi setè, impulsor del Decret de Nova Planta que destruïa el sistema foral català; Carles III, el seu avi sisè, impulsor de la prohibició de celebrar judicis en català i de tenir llibres de comptabilitat en català; Ferran VII, el seu avi quart, impulsor de la reactivació de la llei (redactada per Carles III) que prohibia l'ensenyament en català; i Alfons XIII, el seu avi primer, col·laborador de la dictadura de Primo de Rivera que va fondre la Mancomunitat i va desfermar una persecució brutal contra qualsevol expressió de catalanitat". 

Del discurs de Joan Carles, avui es compleixen vint anys. Mirant enrere, aleshores estava a les portes dels primers escàndols com la cacera d'elefants, la seva amant Corinna i les societats en paradisos fiscals per blanquejar diners. De forma gradual però la crítica que ara se'n faria podria tenir, si més no, un espai públic per poder-la pronunciar.