Curiosament, l'espai electoral on més s'hi juguen els candidats no el paguen els partits de la seva butxaca. El debat televisat de la campanya s'ha convertit en el moment clau per a tots els aspirants. El d'aquest dimarts a TV3 ha estat un tots contra tots. Els vuit aspirants han posat tota la carn a la graella, alguns amb més fortuna que d'altres.
La nota positiva, que en contrast amb el que hi va haver ahir a Espanya on tot van ser homes, el de Catalunya ha estat paritari. Quatre homes i quatre dones. Cap corbata. Gabriel Rufián (ERC), José Zaragoza (PSC), Jaume Asens (En Comú Podem), Laura Borràs (JxCat), Inés Arrimadas (Cs), Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Mireia Vehí (CUP) i Ignacio Garriga (VOX).
Rufián: Dr Jekyll i Mr Hyde
"Calma". Ha estat la paraula que més ha repetit el candidat d'ERC. De fet, en molts moments semblava que Gabriel Rufián s'ho deia a ell mateix, recordant-se que no li convé caure en les provocacions de la resta, especialment de Cayetana i Arrimadas, que ja de bon principi li han saltat a la jugular.
A mesura que avançava el debat, s'han anat trencant les cotilles, i Rufián s'ha anat escalfant com l'ambient. Ha intentat comptar fins a deu abans de cada resposta. Però no sempre se n'ha sortit. Ha centrat les crítiques contra els socialistes intentant desfer-se de l'etiqueta que els republicans regalaran la investidura a Pedro Sánchez.
Per bé que la major part del temps ha estat Dr Jekyll, Mr Hyde ha aparegut en alguns moments. Per exemple, quan s'ha mofat de Cayetana afirmant que els diputats del PP català al Congrés i al Parlament hi caben junts en un taxi. Tampoc no ha pogut resistir mossegar la seva sòcia de Junts per Catalunya. Quan Borràs li ha preguntat si investirà Sánchez gratis, ha premut el botó roig. "Gratis és donar la Diputació al PP per prendre-li a ERC".
Zaragoza: veterà
El PSC ha tirat d'experiència per substituir la seva candidata Meritxell Batet, de baixa per prescripció mèdica. L'històric José Zaragoza ha demostrat veterania i ha aplicat el manual de resistència de Sánchez disparant a tort i a dret. Contra tots els qui han bloquejat la formació de govern.
En els compassos que la discussió pujava de to, Zaragoza ha canviat al castellà, però no pel motiu que ho fan Arrimadas i Cayetana, sinó perquè li sortia naturalment quan se'l veia airat. El moment més curiós, quan ha hagut de llegir del paper que el PSOE no pactarà amb la dreta que fa seguidisme de VOX.
Asens: utòpic
Jaume Asens no se sent còmode en el foc creuat. El seu ideal seria un debat on tots els candidats es respectessin, sense interrupcions ni menyspreus. Una autèntica utopia en els temps que corren.
A mig debat ha afirmat sentir-se avergonyit per "l'espectacle lamentable d'acusacions" que estaven oferint. "Sembla un combat de boxa", ha lamentat. Al líder d'En Comú Podem se l'ha notat incòmode, com ja va passar l'últim debat. Asens prefereix els entorns tranquils i els debats assossegats. Amb tot, ha intentat carregar especialment contra els socialistes.
Borràs: congestionada
Venia amb febre i ha patit per aguantar fins al final del programa. Unes angines no són el millor company de viatge per un debat electoral. Amb tot, Borràs ha jugat la partida. Ha arribat somrient i ben escortada, pel seu inseparable Francesc de Dalmases i Eduard Pujol.
Per si se li complicava la salut, només començar ha anunciat la proposta estrella que duia sota el braç: un grup únic al Congrés de tots els partits independentistes -JxCat, ERC i la CUP-. Ni cupaires ni republicans no li han comprat la idea.
Borràs encara ha tingut forces per pessigar Gabriel Rufián, recordant-li l'abstenció a Pedro Sánchez de la passada legislatura. Això sí, si algú l'ha tret de polleguera és Cayetana Álvarez de Toledo. Ha arribat a implorar al moderador Vicent Sanchis que la mantingués controlada, que estant malalta com estava li costava d'aguantar-la. No ha deixat de mocar-se al llarg de tot el debat.
Arrimadas: insolent
Arrimadas ha fet d'Arrimadas. La presència de Cayetana Álvarez de Toledo la neguiteja. Ja li va passar durant el darrer debat, el del mes d'abril. Quan no havia ni començat el debat totes dues han batallat per la medalla de liquidar els llaços grocs de TV3. Mentre Arrimadas ha fet només un vídeo denunciant la presència d'aquests elements als estudis de TV3, Cayetana els ha arrencat. En veure-ho, la líder de Cs se n'ha posat un a la butxaca per treure'l a l'inici del debat.
El to ha estat insolent en tot moment, amb Sanchis, amb TV3, amb Torra, amb el "fugat i covard" Puigdemont, amb Pedro Sánchez, amb el PSC i amb la CUP. Els ha tallat a tots. A l'únic a qui no ha dirigit ni la paraula ni cap crítica és a Jaume Asens.
Cayetana: superba
"Perdin tota esperança", repetia Cayetana Álvarez de Toledo als independentistes. La cap de llista del PP ha adoptat el seu posat característic, sense elevar el to en cap moment però mostant-se absolutament desafiant.
En molts moments ha eclipsat Arrimadas i ha posat dels nervis a Laura Borràs. Només començar el debat ha acusat TV3 d'haver construït una secta i ha explicat que s'havia arribat a plantejar marxar del plató. Vestia de vermell Espanya.
Vehí: rookie
Debutava en això dels debats electorals. I se li ha notat. Amb tot, ha aprofitat les finestres per repetir les consignes de campanya de la CUP, que volen fer el Congrés ingovernable fins que no s'acceptin les seves propostes que passen per l'autodeterminació i l'amnistia. N'ha tingut per a tots.
El pitjor moment ha estat quan s'ha confós en un retret a Gabriel Rufián, acusant-lo d'haver assistit a un casament on el candidat d'ERC no havia anat. Ell l'ha avisat que s'equivocava i que quan arribés la publicitat no sabria on posar-se. Vehí s'ho ha pres com una amenaça. Finalment, passats els anuncis, ha reconegut la pífia.
Garriga: blanquejat
Tot i que les ha dit de l'alçada d'un campanar, per exemple que el PSOE es dedica a profanar tombes per l'exhumació de Franco, el candidat de VOX ha semblat en molts moments un moderat al costat d'Arrimadas i Cayetana.
Ignacio Garriga ha volgut netejar la imatge del seu partit, venent-lo com a nova política i afirmant només començar que VOX condemna el racisme i el feixisme. Fets, no paraules, que diria l'expresident Montilla.