Rubén Trezano, responsable de la política lingüística de la Generalitat Valenciana no oculta el seu malestar després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que ha anul·lat onze articles del decret de l'ús del valencià en l'administració autonòmica.
"El pla continua en vigor i mentre la sentència no sigui ferma la Conselleria d'Educació, no canviarà de rumb". Per a Trenzano, la resolució "té llacunes d'argumentació» i incideix en articles «dels que estem satisfets i han passat els filtres jurídics»
La decisió judicial, recorda que el Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat, va realitzar alguna observació "essencial" que no ha estat tinguda en compte a la redacció final. Aquestes puntualitzacions posaven èmfasi en la comunicació amb territoris del mateix àmbit lingüístic (Catalunya i Balears): el Jurídic remarcava que han de ser en castellà, en contra de l'establert al decret. "Aquestes observacions, diu Trezano, van ser rebatudes pel vot particular de dues conselleres i vam fer nostre el criteri d'elles".
En declaracions a Levante-EMV, el director general de política lingüística, ha estat explícit: "Ja n'hi ha prou" a això de comunicar-nos en castellà amb altres comunitats, perquè és un tema resolt socialment, afegeix el director general, que es relaciona amb els seus homòlegs català i balear en valencià"
El Govern del Botànic rebutja l'argument de la secció del TSJ que el pla prioritza l'ús del valencià sobre el del castellà en l'administració pública. "No limita l'altra llengua oficial, no hi ha cap obstacle", assegura Trenzano. Hi ha "discriminació positiva" de la llengua pròpia per "reequilibrar" la seva situació de menor fortalesa. Són mesurades contra la «desigualtat» equiparables a les que es prenen en l'àmbit de la dona o la discapacitat i avalades en pronunciaments del Constitucional, diu.
Només un 13% dels funcionaris utilitzen el valencià
Les dades de l'última enquesta sobre l'ús de l'idioma autòcton indiquen que el 86 % dels empleats de la Generalitat té competència escrita en valencià, però molt pocs fan ús d'ella a la pràctica (un 13 %).
El decret fixa que els funcionaris hauran d'establir comunicació amb els usuaris en valencià. Per al TSJ, això és "imposició". Per al director general de Política Lingüística, no és així. Es tracta que les primeres paraules a qui acudeix a la finestreta siguin «bon dia» com a manera d'afavorir que l'usuari s'expressi en valencià si vol. Fins ara, l'habitual és el contrari, encara que el veí en qüestió sigui valencianohablante. «L'objectiu és garantir que el ciutadà sigui atès en l'idioma que vulgui», assenyala Trenzano, una cosa que ara no és possible.