Fa 25 anys de la mort del poeta i periodista Vicent Andrés Estellés. (Burjassot,1924 – València,1993). Considerat com el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, es també recordat com el poeta més gran que ha tingut el País Valencià  des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella.

Fill del forner del poble, la vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i que als volts dels anys 1935-36 ja va començar a escriure poesia. El 1942 va publicar el seu primer article al diari Jornada i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, on va cursar la carrera com a becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a Las Provincias publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, càrrec que va exercir fins a l'any 1978, i del que va ser arbitràriament substituït.

Ja instal·lat a València, escriu poemes en català; en paraules de Joan Fuster: «Estellés escriu des del poble». Cap als inicis dels anys cinquanta, inicia la seva amistat amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina.

Estellés i la Nova Cançó

Dels seus llibres de poesia, també destaca el segon volum de  la seua Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, el qual va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). També destaquen dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles y Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de las Lletres Catalanes (1978) i el Premi de las Lletres Valencianes (1984). El gruix de l'obra d'Estellés es va donar a conèixer paral·lela al desenvolupament del moviment popular de la Nova Cançó i s'hi va relacionar íntimament. Nombrosos poemes seus han estat musicats per Ovidi Montllor, Al Tall o Maria del Mar Bonet, entre altres.

En homenatge del poeta, des del 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis Octubre de València, un premi de poesia amb el seu nom.

Un any d’activitats

L’ajuntament de Burjassot no s’oblida del seu poeta i amb motiu dels 25 aniversari de la seua mort ha organitzat un fum d’activitats que es desenvoluparan al llar de tot l’any. El calendari en honor a la seua memòria inclou la ruta literària “Racons furtius pel Burjassot d’Estellés”; l’exposició “Vicent Andrés Estellés: de la imatge a la paraula, de la paraula a la imatge”, amb escrits originals del poeta i amb la visita guiada del seu comissari Jordi Oviedo; el projecte del mapa visual #AcíesticVAE, que inclourà imatges de tot  el món relacionades amb l’obra d’Estellés; el conta contes “Estellés en minúscula”, dirigit als centres educatius; un concert en homenatge al poeta, a càrrec de la Banda Juvenil de la Agrupació Musical Los Silos de Burjassot o la representació teatral “Oratori de Josep Ribera a Nàpols”, una obra teatral original de Vicent Andrés Estellés, que serà representada per l’associació teatral Paraules i Dones.