L'Ajuntament de València cobrarà l'IBI (Impost de Béns Immobles) a l'Església catòlica i a la resta de confessions legalitzades, per aquells locals que dediquin, com a empreses, a activitats amb finalitats lucratives. No cobrarà l'impost als destinats al culte i l'assistència social. Aquesta decisió reportarà al municipi uns ingressos de dos milions d'euros anuals segons Ramón Vilar, regidor d'Hisenda.

arquebisbat de valència

Encara que els acords amb la Santa Seu de 1979 eximeixen del pagament del tribut a tots els immobles de l'Església, el consistori ha pres la iniciativa acollint-se a una sentència que ha obligat a una escola religiosa de Madrid a pagar l'Impost d'Instal·lacions Construccions i Obres (ICIO). La decisió ve d'un Jutjat del Contenciós-Administratiu, i confirma una sentència dictada prèviament, el 27 de juny de 2017, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La regidoria d'Hisenda també té la intenció de cobrar l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) a aquelles entitats religioses que superin el milió d'euros de facturació. En aquest supòsit es troben la Universitat Catòlica de València, que hauria d'abonar uns 50.000€ anuals, i l'Hospital catòlic-privat Casa de la Salut, que factura anualment 32 milions d'euros, i s'estalvia 196.000€ en impostos.

L'Ajuntament de València té comptabilitzats 448 immobles (temples, pisos, baixos i fins i tot places de garatge), la majoria propietat de l'Arquebisbat i d'entitats catòliques afins. A més, hi ha uns altres 1.200 locals que són exempts de l'IBI en virtut de la llei d'entitats sense finalitats lucratives. En aquest llarg llistat destaquen, entre altres, la Fundació Bancaixa que pels seus diferents locals hauria d'abonar 127.000 euros, Fira València, que s'estalvia 719.000 euros, l'Ateneu Mercantil, que per l'edifici de la plaça de l'Ajuntament haurien de pagar 105.700 euros o l'Institut Valencià d'Oncologia, que deixa d'abonar 65.600 euros.

fundació bancaixa

Fiscalitat equitativa

En unes declaracions recents a Europa Press, Ramón Vilar, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València, insistia: "es mantindran exempts del pagament els immobles que estan destinats a l'assistència social o a la celebració de culte", siguin de la confessió que siguin. "Ja ho he explicat i sempre em contesten el mateix, que l'Església catòlica fa molt bé social. No estic en aquest debat. Aquests centres no pagaran. Pagaran els que estan funcionant com a empreses, amb finalitats lucratives"

Vilar també recorda la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que va reconèixer l'obligació del pagament d'impostos a una pastisseria de Mallorca que era de l'Arquebisbat i ha al·ludit també a negocis d'hostaleria ubicats, per exemple, en monestirs.

hospital catòlic de valència

El regidor Ramón Vilar ha valorat la possibilitat de comptar amb 2 milions d'euros més a les arques municipals de l'Ajuntament de València però ha assenyalat que en aquest cas, a més d'augmentar els ingressos "l'important és que amb el cobrament d'aquesta quantitat es comença a complir el principi d'equitat fiscal perquè tota activitat de caràcter lucratiu que es desenvolupi a la capital valenciana tributi".

"Per a la ciutat dos milions són importants, no són menyspreables, però més enllà de la quantitat, allò significatiu és complir l'equitat fiscal", ha plantejat. "No és anar contra ningú. La fiscalitat ha de ser equitativa. Per ser justa ha de ser equitativa", ha manifestat, i insisteix que la mesura "afectarà qualsevol entitat, fundació i església, no només la catòlica" i a "organitzacions d'un altre tipus que s'acullen a l'anomenada Llei de Mecenatge".

El titular d'Hisenda ha agregat que atenent el que "entén la Unió Europea, la Llei de Mecenatge entra en contradicció amb el principi bàsic de defensa de la lliure competència".

"El respecte a la lliure competència és un dels pilars bàsics de la Unió Europea. Em crida l'atenció que a alguns que es defineixen com a liberals en temes econòmics els pugui més la part confessional del seu posicionament polític i no donen suport a aquest tipus de coses. Un liberal el primer que ha de ser és defensor de la lliure competència"