Els confesso la meva absoluta sorpresa. Jo que pensava que en aquests temps de pandèmia l'important era la salut individual i col·lectiva, com a única via possible cap a la reconstrucció econòmica. Pensava també que sense garantir el dret a la salut no es podia garantir el dret de vot i de participació política. El decret del Govern que suspenia les eleccions del 14-F tenia com a precedents els decrets de la Xunta de Galícia i del Govern basc, que suspenien cadascun les seves eleccions nacionals i, malgrat ser inèdit —com tantes coses— en la història electoral, constituïa l'única eina per garantir els drets fonamentals a la vida i a la salut i el dret de participació política.
Però estava equivocat. L'important sembla que és la unitat d'Espanya, dogma teològic al qual tots els partits unionistes i elements del deep state supediten als drets dels ciutadans a la salut, a votar i, per tant, a votar amb garanties sanitàries. Per això que resultés obligat suspendre el decret del Govern perquè el Tribunal Superior de Catalunya (com ja vaig dir, una peça del sistema judicial espanyol, no integrada en el poder autònom català) considera que votar el 14-F presenta un interès estatal “intens”. Eleccions sí o sí, per la via civil i militar. I si no vols brou, dues tasses.
L'important per les forces unionistes no és ni la salut, ni la qualitat democràtica del sufragi. L'important és la unitat d'Espanya, dogma teològic unionista a imatge del dogma catòlic de la Santíssima Trinidad
El meu error consistia també a pensar que no era lògica en plena pandèmia la dimissió del ministre de Sanitat per presentar-se a les eleccions, quan la vacunació està desenvolupant-se amb problemes i només l'Estat té veu i vot a la Unió Europea que compra les nostres vacunes. Però sembla que tampoc és així, perquè Salvador Illa era el candidat triat no sols pel PSC i els comuns, sinó per la mateixa Vox, que ja va anunciar a través del seu portaveu estatal el vot per Illa quan encara no s'havia emès ni el primer vot per correu. Aquí un altre error meu, pensava que l'esquerra estatal que dirigeix el Govern de l'Estat era incompatible amb la dreta estatal per aquest mantra que tantes vegades repeteixen dient que el que importa és el que és social. Doncs no, tots a votar Illa com tots van votar Colau en el seu moment. I saben per què? Perquè l'important per les forces unionistes no és ni el que és social, ni la salut, ni la qualitat democràtica del sufragi. L'important és la unitat d'Espanya, dogma teològic unionista a imatge del dogma catòlic de la Santíssima Trinidad.
Aquesta Santa Aliança unionista al voltant de la solució Illa és possible en la teoria, perquè el Govern de l'Estat no va fer absolutament res ni per aportar una solució a la radical injustícia dels presos polítics catalans. Ni basada en el dret de gràcia ni basada en la despenalització del delicte de sedició, inexistent en els codis penals de les democràcies europees. D'aquí ve que ni Garriga ni Abascal, ni A. Fernández ni Casado, ni Carrizosa ni Arrimadas tinguin cap problema, si se'ls dona l'oportunitat, d'elegir amb els vots dels diputats Salvador Illa, el candidat del PSOE de Sánchez, que és qui mana de veritat al PSC.
Si la ciutadania catalana, malgrat tot, rebutja aquesta Santa Aliança unionista el 14-F, quina serà la següent jugada del deep state? Continuarà sent l'esquerra espanyola el costat convex del costat còncau de la dreta espanyola?