"Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc uns altres", Groucho Marx.

Ada Colau continua sent l'alcaldessa de Barcelona després d'aconseguir 21 vots entre els 41 regidors i, d'aquesta manera, la majoria absoluta que requereix la legislació electoral local per obtenir l'alcaldia en lloc de la candidatura més votada (Esquerra Republicana de Catalunya —ERC—, en el cas de la Ciutat Comtal). Colau va ajuntar els seus 10 regidors als 8 del PSC en un pacte de govern (el mateix PSC que va aprovar el 155 a final d'octubre de 2017) i va rebre 3 dels 6 vots dels regidors de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, el de l'antic primer ministre francès Valls, de l'antic ministre del PSOE Celestino Corbacho i d'un altre representant de l'esperança blanca de les elits barcelonines de l’Upper Diagonal.

Sembla ser que Ada Colau va sorgir del 15-M i de la plataforma antidesnonaments. El màxim reconeixement pel seu treball social anterior a l'alcaldia. Però van passar moltes coses en aquests quatre anys. La gestió dels comuns a la capital de Catalunya va ser petita, com en d’altres ajuntaments de la nova política. Resultats mesquins en lloguers socials, degradació de la convivència urbana, projectes d'infraestructures incoherents...

Colau tria socis, tria amics, tria trinxera i no li importa que la seva decisió sigui coetània de la interlocutòria del Tribunal Suprem

Ada Colau va intentar en el seu discurs (mai en la seva praxi) mantenir una impossible equidistància entre sobiranisme i unionisme en la crisi de setembre i octubre de 2017, però ara ha decidit de sobte a favor del 155, pactant amb el PSC i, el que és molt més incongruent, acceptant els vots dels tres regidors independents de la candidatura de Ciutadans. Una candidatura recolzada en les elits unionistes barcelonines que sembla que van proveir a Valls aquests sis mesos d'uns mitjans de vida que va exigir i que algunes fonts calculen en uns 20.000 €/mes! La candidata de la ruptura, del 15-M i de la gent comuna es va recolzar primer en el PSC i en els hereus del PSUC, sempre omnipresents a l'Ajuntament barceloní, i ara fa dependre el seu govern dels tres vots decisius de l'antic premier francès. Cousas veredes o, com diria l'actor gallec Manuel Manquiña en aquell mític Airbag: "lo mismo que te digo una cosa te digo la otra".

Colau tria socis, tria amics, tria trinxera i no li importa que la seva decisió sigui coetània de la interlocutòria del Tribunal Suprem que li impedeix a l'eurodiputat electe i president d'ERC, Oriol Junqueras, accedir a la plenitud dels seus drets polítics en el pitjor exercici d'una arbitrarietat judicial que vulnera del dret fonamental a la participació política que la fan la naturalesa i les funcions del Parlament Europeu.

No li importa a l'alcaldessa. L'important és retenir el poder, malgrat que al voltant d'un 30% de les seves bases expressés la seva inconformitat sobre aquest tema.