Mentre la dreta espanyola, extremista i supremacista convoca els seus seguidors a la plaça de Colón, al costat de la bandera de l'Espanya única i intolerant, el Govern de l'Estat prepara els indults per als presos polítics. Indults probablement parcials, que els perdonin els anys de presó exactes perquè surtin aviat del seu injust empresonament, malgrat que sembla que no resoldrà ni la inhabilitació per desenvolupar càrrecs i funcions públiques, ni la quantia de la indemnització de responsabilitat civil pel delicte de malversació de diners públics pel qual van ser condemnats el vicepresident Junqueras, els consellers Forn, Turull, Rull, Romeva i la consellera Bassa, que resoldrà el Tribunal de Comptes.

Vet aquí com aquest indult no resol la qüestió. Sembla que no la resol ni per als presos polítics. I malgrat aquest detall, que mostra la mínima generositat possible per reconstruir un teixit social sa, la dreta extrema i supremacista, al costat de la vella guàrdia del PSOE (Felipe González, Alfonso Guerra, els presidents manxec i extremeny, Nicolás Redondo, Joaquín Leguina...), rebutja els indults malgrat que va secundar, en el seu moment, els indults de colpistes com el general Armada o de convictes de terrorisme com els antics membres del govern González, José Barrionuevo i Rafael Vera.

Els nou indults a les persones preses polítiques ni resolen el problema ni ajuden a resoldre'l

A més del problema ja assenyalat (subsistència, potser, d'unes indemnitzacions molt oneroses i artificioses per una malversació que no va existir i falta de remissió de les penes d'inhabilitació), els indults parcials projectats per a les nou persones preses polítiques no resolen els casos de les més de 3.200 persones investigades per diferents tribunals catalans i estatals (jutjats d'instrucció 1 i 13 de Barcelona, tribunals diversos de Catalunya, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Nacional...) per fets de naturalesa política i aspecte pacífic posteriors a la convocatòria del referèndum de l'1-O del 2017. Però, cosa que també és important, no resolen el problema de l'acusació i eventual ordre de detenció internacional contra el president Puigdemont, els consellers i conselleres a l'exili, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'antiga portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel.

L'indult en la Constitució de l'Estat és un acte discrecional del govern, que només pot beneficiar casos concrets, perquè estan prohibits constitucionalment els indults generals (article 62.4 de la Constitució). En aquest context, l'indult a les nou persones preses polítiques només té efecte en elles. Després continuarà la repressió judicial, mentre la dreta acusarà el Govern de l'Estat de filoterrorista.

L'amnistia és el que ara convé i, a més, és constitucional

L'única sortida que obre la porta a la concòrdia que diu Sánchez que vol és l'amnistia. Una amnistia constitucionalment possible, sempre que s'aprovi mitjançant llei orgànica, que necessita la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. La majoria de la investidura, precisament. Saber és voler. Voler és poder.

Els indults generals estan prohibits a la Constitució, però no les amnisties, malgrat que requereixin la mateixa llei orgànica que regula els drets fonamentals i crea, modifica i deroga els tipus delictius del Codi Penal. Una llei orgànica d'amnistia podria extingir totes les responsabilitats criminals i civils derivades no sols per a les persones condemnades per delictes polítics posteriors a la convocatòria del referèndum de l'1-O del 2017, sinó fins i tot de les persones investigades en aquest moment per aquests delictes, al mateix temps que tanca qualsevol instrucció o judici futur per aquests fets. És, doncs, la solució per restablir un clima de concòrdia cap a un procés de negociació bilateral que haurà d'acabar en una solució plesbiscitària pactada que consulti la ciutadania catalana.

Així l'amnistia, en realitat, haurà de ser un prerequisit, fins i tot, per al joc de la taula de negociació Generalitat-Govern de l'Estat. Si l'esquerra espanyola vol obtenir el respecte i la confiança negociadora del sobiranisme català, l'amnistia és una condició prèvia per afrontar la negociació.

Se'm podria respondre que part substancial del deep state, la dreta espanyola, la caverna dels vells rockers del PSOE i sembla que el cap d'Estat rebutgen radicalment l'amnistia. Però resulta que totes aquestes forces i persones rebutgen amb força les picades d'ullet semblants als mateixos indults parcials, que no resolen el problema.

Molt probablement és el moment que els sobiranistes bascos, gallecs i valencians, i com més veus honestes hi hagi en els demòcrates espanyols millor, exposin aquesta necessitat i tanquin files cap a la tempesta quan descarregui.

Perquè, sens dubte, descarregarà, sigui amb els indults parcials, sigui amb la legítima i constitucional amnistia.