No, no al·lucinin. No m’he convertit a la religió tautològica de Rajoy ("un plato es un plato"). Si no crec en la meva ―que és l'única veritable―, com puc creure en la seva? Vaja, vaja…

El cas és que al maig d'aquest any vam escollir la nostra representació per al Parlament Europeu. Aquests europarlamentaris són representants del conjunt de la ciutadania europea, tècnicament no representen Galícia, Catalunya, Sardenya o Baviera. Tampoc a l'estat espanyol ni a Dinamarca. Les regles per a la seva elecció pertanyen al dret europeu, malgrat que aquest permeti la provisional aplicació subsidiària d'algunes normes del dret estatal en l'elecció dels eurodiputats de cada Estat. Aquestes regles regulen, en el supòsit espanyol, els requisits per poder ser candidats (elegibilitat) o eurodiputats (compatibilitat). Són normes que poden ser discutibles i que, a causa de la seva integració en el dret europeu, es troben sotmeses al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

El dret estatal obliga l'eurodiputat electe per la ciutadania a un jurament addicional per adquirir el 100% de la seva qualitat

Però el dret estatal introdueix una regla (article 224 de la llei electoral estatal) incompatible amb la sobirania popular i amb el mandat parlamentari: condicionar l'efectivitat del mandat de l'eurodiputat al previ jurament de la Constitució espanyola davant la Junta Electoral Central (JEC). És a dir, obliguen l'eurodiputat electe per la ciutadania a un jurament addicional per adquirir el 100% de la seva qualitat. La qual cosa suposa limitar o suspendre el mandat ciutadà. Increïble.

Vet aquí per què el pres polític Oriol Junqueras va recórrer davant el TJUE la seva suspensió com a eurodiputat per no haver comparegut davant la JEC per jurar la Constitució. I l'advocat general de la UE va considerar que aquest recurs ja no té sentit per si mateix (perquè Junqueras va ser condemnat a una sentència penal definitiva que li impedeix exercir el referit mandat parlamentari), però sí que té sentit jurídic general, perquè es pot considerar que aquest requisit addicional del jurament vulnera el dret europeu, que nega que els europarlamentaris, després de ser triats, se'ls imposin requisits addicionals per demorar, suspendre o condicionar l'efectivitat del seu mandat.

Aquest dijous, 19 de desembre, el TJUE resoldrà aquesta qüestió. I malgrat que l'eventual decisió no concerneix en la pràctica a Junqueras, sí que podrà afectar el president Puigdemont i el conseller Comín, i disposar així de la immediata eficàcia de la seva elecció popular.

És a dir, és possible, i fins i tot molt probable, que el TJUE restitueixi en el Parlament Europeu aquells que van ser legítimament i legalment triats per la ciutadania en els idus de maig.