Els lectors catalans entendran ràpid de quin fenomen parlo: a la seva terra, a Lleida, predica un delinqüent social anomenat Josep Pàmies que tenia la cura del càncer, de l'ebola, de l'autisme, de la sida i, per descomptat, ara de la Covid-19. El seu remei és una barreja del seu desvergonyiment i de la incultura científica de part de la població. El resultat: la venda del no-res (de poca cosa serveixen les seves potingues) que engreixa la seva butxaca mentre genera falses il·lusions entre persones desesperades. Fins aquí, un estafador amb nom propi; el problema són els danys que causa en la salut pública.
Per desgràcia, n'hi ha molts com ell, massa per no preocupar-nos, i molta gent disposada no només a deixar-se enganyar, sinó a convertir-se ella mateixa en difusora de la ignorància. Això també és una pandèmia. El gener del 2020, El País va publicar un interessant reportatge juntament amb altres mitjans internacionals a propòsit del moviment antivacunes a Europa relacionat amb el xarampió. Les dades espanten: prop del 10% de la població no creu que les vacunes siguin eficients i el 6% (dades del 2018) van més enllà i es neguen a vacunar els seus fills i filles. Si creuen que un 6% és poc, llegeixin els epidemiòlegs: no hi ha immunitat de grup per sobre del 5%. Ras i curt: el 6% d'irresponsables és capaç d'encomanar el 94% restant. Demolidor.
La tasca pendent és que la ciència, la cultura científica, s'obri camí com a vacuna davant d'aquests perills; que les dades substitueixin els mites; que la democràcia venci el populisme amb aquestes eines
Els antivacunes pateixen la mateixa malaltia que molts altres grups negacionistes de la ciència. Sí, la ciència els importa un rave. Em costa distingir un homeòpata i els seus seguidors d'un terraplanista, d'un antivacunes o d'Ortega Smith quan fia el remei de l'actual pandèmia a Déu i la Verge Maria. Tendim a tractar-los com a sonats que viuen al seu món imaginari, que ho són, però de vegades no som conscients del perill que representen per a la resta.
A mi no em molesta que algú prengui mil pastilles d'aigua ensucrada (homeopatia) creient que s'està curant, però no hem de permetre ni que els nostres impostos ho sufraguin, ni que les nostres universitats emparin la seva fe i, sobretot, que causi danys a, diguem, un menor a qui se li nega la ciència.
Qui diu homeopatia, diu populisme polític. La mentida és la base d'un moviment que, tant de bo no m'equivoqui, està perdut en uns temps que se suposava que podien ser favorables. Els discursos d'Abascal, la desapareguda Le Pen, el caigut en desgràcia Salvini, no amplien la seva secta i és moment de reivindicar la veritat, les dades, les evidències i els dubtes raonables. La tasca pendent és que la ciència, la cultura científica, s'obri camí com a vacuna davant d'aquests perills; que les dades substitueixin els mites; que la democràcia venci el populisme amb aquestes eines. Ni la Terra és plana, ni la Verge ens treu d'aquesta.