En castellà la van batejar com a nova normalitat, en català han preferit la represa i a Euskadi bizi berri (en podríem dir "nova vida"). Els matisos en la semàntica són importants, perquè no és el mateix considerar que cal reprendre una cosa que ha estat temporalment aturada, que plantejar-se que d'ara endavant la nostra vida serà diferent, que no tornarem a la data prèvia al confinament. El temps dirà qui l'encerta més, encara que estic segur que "nou" i "normal" no es porten bé; és més, és un oxímoron de manual.
Però instal·lats en aquest estrany moment i fent la vista enrere, sí que podem extreure alguna conclusió general sobre el que cadascú, independentment d'on visquem, quina ideologia defensem o quin idioma parlem, podem fer: cuidar-nos.
Cuidar-nos també inclou respectar les normes que imposin les autoritats sanitàries i, sobretot, no confondre que alguna cosa estigui permesa amb la necessitat de fer-ho
És un concepte de cuidar-se ampli, que comença per un mateix (mesures d'higiene, distància, responsabilitat en els nostres actes), inclou la comunitat (mirar al voltant per veure qui pot necessitar el nostre suport, desenvolupar mecanismes de solidaritat efectius) i engloba també la vida pública (no pensar que l'Estat ha de solucionar els nostres problemes com si fos un superpoder que ens deslliurarà de qualsevol mal futur).
La pandèmia ha deixat al descobert algunes mancances molt notables (mitjans sanitaris, una investigació continuada, un model de geriatria deshumanitzat o una bretxa digital que és necessari escurçar), ens ha recordat hàbits que estaven en desús (la higiene contínua i permanent, el compliment de normes d'educació bàsica) i també fortaleses que demostren la resposta col·lectiva davant de desgràcies (xarxes solidàries, fórmules consensuades per mantenir l'ocupació o visibilitat de sectors socials sobre els quals no posàvem el focus).
Una última consideració: cuidar-nos també inclou respectar les normes que imposin les autoritats sanitàries i, sobretot, no confondre que alguna cosa estigui permesa amb la necessitat de fer-ho. Que puguem viatjar o reunir-nos en locals tancats, no significa que ho hàgim de fer, ni tan sols que sigui recomanable. Per això, feu cas sempre a les recomanacions sanitàries sobre les crides al consum amb què ens han començat a bombardejar.