Els tambors d’avançament electoral sonen amb una mica més de força a Catalunya. Sembla que al PSOE li podria interessar i per al PSC no representa cap problema posar el Parlament i la Generalitat al servei dels interessos del seu partit mare. A mesura que aquesta possibilitat vagi agafant força, anirem veient com es van publicant enquestes de tota mena, la majoria posant el focus en la intenció directa de vot i unes quantes mirant d’explicar determinats comportaments electorals. Aquestes són interessants perquè donen alguna pista per entendre què pensen i com voten els catalans, i també, i sobretot, per entendre que hi ha comportaments electorals fixos, que poden variar d’opció política, però no de comportament.
Un exemple: de fa uns quinze anys, dins de l’independentisme, existeix el vot protesta. Un vot que poden representar diferents sigles polítiques, segons el moment, fins al punt d’arribar a ser mirall d’extrems ideològics, com la CUP i Aliança Catalana. Tenen origen en comarques amb una identitat catalana forta, amb una cultura localista molt marcada —comencen als ajuntaments— i canalitzen el vot protesta. Un cop fan el pas a la política catalana, irrompen al Parlament amb un 3-4% del vot. En el cas de la CUP, van ser uns 126.000 vots i 3 diputats —Girona, Tarragona i Barcelona— i AC van ser uns 118.000 vots i 2 diputats —tots dos per Girona. L’entrada al Parlament, majoritàriament, és per circumscripcions diferents de la de Barcelona.
De fa uns quinze anys, dins de l’independentisme, existeix el vot protesta. Un vot que poden representar diferents sigles polítiques, segons el moment, fins al punt d’arribar a ser mirall d’extrems ideològics, com la CUP i Aliança Catalana
Un cop al Parlament, es produeix el gran descobriment per al conjunt de la població. La CUP va destacar entre els votants més joves per lideratges alternatius i Aliança té un votant més transversal i un lideratge molt personalista. Del 3,8% dels vots del 2012 (3 diputats), la CUP va passar al 8,2% de vot el 2015 (338.000 vots i 10 diputats). Aliança va obtenir el 3,8% dels vots el 2024 i totes les enquestes pronostiquen que pugui acostar-se al 10% en pròximes eleccions. Acabem d’explicar la història de la CUP abans d’entrar en l’anàlisi d’aquesta semblança. L’any 2017 la CUP va baixar a 4 diputats, el 2021 es va recuperar fins als 9 i el 2024 va tornar als 4 diputats, resultat de 128.000 vots, un 4%. Igual que el 2012.
Els motius de la baixada es deuen al fet que la CUP és qui més ha pagat la davallada del procés. Va créixer perquè era el vot protesta del procés i ha baixat amb el procés. A més s’ha demostrat poc efectiva i ara molts la veuen institucionalitzada. Quina lectura en poden fer els partits més sistèmics del procés per saber com relacionar-se amb el vot protesta? Quina lectura n’hauria de fer Aliança perquè no els acabi passant el mateix que aquells amb qui tenen uns inicis tan semblants? El vot protesta ha passat del procés a la decepció del procés. Ha passat de l’antisistema a la crisi migratòria. I si només es tracta d’això, d’un vot protesta? Però, i si és estructural? Val la pena posar-hi una mica d’atenció i entendre-ho.