L'actual salari mínim interprofessional (SMI), 1.221 euros, el fixa el govern espanyol i és el mateix per a tot l'Estat. L'SMI estableix la quantitat mínima i legal que qualsevol persona treballadora ha de percebre per una jornada laboral completa, independentment de la seva professió, del sector o del tipus de contracte. Aquest barem és important perquè també estableix el càlcul base del salari així com el rang a partir del qual es donen moltes ajudes socials (per exemple les beques menjador).
Ara bé, l'SMI no té en compte cap mena de distinció territorial. Aquests 1.221 euros són els mateixos per a tothom, visqui on visqui de l'Estat. I, en conseqüència, no té en compte la diferència del cost de la vida entre una persona que viu a Barcelona i una que viu a Badajoz. A la capital catalana, un menú de restaurant costa de mitjana 16 euros mentre que a la ciutat extremenya, 13. Un 18,8% més car. Si tenim en compte que un mes té uns 20 dies feiners, l'estalvi mensual és de 60 euros i anual (descomptant vacances) de 660 euros. És a dir, amb el que et costa dinar a Barcelona tot un any, a Badajoz dinaries novembre i desembre de franc. Un cafè amb llet costa, de mitjana, 2,79 euros a Barcelona i 1,77 a Badajoz. Una entrada al cinema no baixa de 10 euros a Barcelona i no arriba als 8 a Badajoz (20-25% més barat depenent de les sales).
Fa anys s'intenta que a Catalunya hi hagi un índex de referència propi i independent de la resta de l'Estat. És una mesura de la qual es va començar a parlar el 2019 i des d'aleshores els successius governs han anat fent informes per analitzar què val viure a Catalunya
Però és que —i aquí ja entrem en preus públics— un bitllet senzill de transport a Barcelona costa 2,90 euros i a Badajoz 1,20, una diferència del 65%. I si anem escalant a preus de serveis més bàsics que anar al cinema o prendre's un cafè, una plaça privada d'escola bressol per a infants de 0 a 3 anys és de 835 euros a Barcelona i 317,50 a Badajoz. Es pot continuar amb altres costos de la vida, però on hi ha l'autèntica bretxa és amb l'habitatge. El preu del metre quadrat per a compra d'un pis sobrepassa els 6.000 euros a Barcelona i no arriba als 2.000 a Badajoz. I això, traslladat a lloguers, fa que un apartament d'una sola habitació superi els 1.300 euros a Barcelona i a Badajoz no arribi als 600. En canvi, el salari mínim interprofessional de Badajoz és de 1.221 euros i el de Barcelona és de 1.221 euros.
És per això que des de fa anys s'intenta que a Catalunya hi hagi un índex de referència propi i independent de la resta de l'Estat. És una mesura de la qual es va començar a parlar el 2019 i des d'aleshores els successius governs han anat fent informes per analitzar què val viure a Catalunya i quina diferència hi ha respecte de la resta de l'Estat. No cal dir que, any rere any, i sobretot impulsats per habitatge, transport i alimentació, el cost és sempre superior. Per això és una molt bona notícia que aquesta setmana, en una decisió eclipsada pel clima preelectoral, per Pedro Sánchez a La Revuelta i per Javier Milei a Madrid, el Parlament de Catalunya hagi salvat el primer entrebanc perquè aquesta proposició de llei de Junts sigui, a més d'una realitat, una llei d'obligat compliment.
A diferència dels 1.221 euros mensuals, es proposa que aquest salari mínim referencial per a Catalunya tingui una quantitat mínima de 1.400 euros en 14 pagues anuals, una quantitat que ben segur quedarà petita si tenim en compte la velocitat a la qual puja l'IPC. Perquè el text normatiu continuï endavant era imprescindible que hi hagués una majoria a la cambra catalana, cosa que s'ha aconseguit perquè a més de Junts, hi han donat suport PSC, ERC, Comuns i Aliança. El PP i Vox hi van votar en contra. És el cost, literalment el cost, de portar la igualtat entre espanyols a l'extrem.