Potser podria pensar-se que el títol d'aquesta peça és una ironia en relació amb el viatge a cap part de la ministra vàcua i les seves amigues, somrients en la imatge que permet ubicar-les en el Broadway Novaiorquès, un viatge que els qui l'hem realitzat a costa de la nostra butxaca sabem que no és barat i avui encara ho serà menys. Podrien pensar els lectors que em refereixo a la despesa indecent en aquest combustible que ja es mesura en patró or, amb el qual haurà calgut alimentar l'avió en el qual van realitzar el vol; perquè malament si va ser en un de privat a l'estil Falcon presidencial, però també malament si ho van fer en un vol regular aquestes polítiques de pega que neguen la conveniència d'ampliar aeroports, que reneguen del transport aeri per contaminant i que s'omplen la boca amb les oportunitats que ens donen les noves tecnologies de la seva esnob transició ecològica, per poder evitar reunions físiques com les que elles afirmen haver tingut amb organitzacions feministes d'un país, per cert, al qual, un dia sí l'altre també, titllen de feixista, masclista, classista i altres floretes per l'estil.

Podrien els lectors pensar que en parlo, però no, ja que l'equip de noies progres amb actituds d'aquesta classe social a la qual critiquen amb la boca cada vegada més petita (perquè cada vegada, si més no de manera provisional, la tenen més a prop) no mereixen ni un minut del nostre temps, excepte per comprendre que no se les pot continuar votant. No, el viatge exemplar és el d'una derivada, excrescència, spin-off del partit de les del grupet, el realitzat des d'allà i cap al que criticava a una velocitat major i més consistent de l'imaginable per la rutilant ministra de treball.

El viatge exemplar és el d'una derivada, excrescència, spin-off del partit de les del grupet, el realitzat des d'allà i cap al que criticava a una velocitat major i més consistent de l'imaginable per la rutilant ministra de treball.

Ens queixàvem fa poc de l'ús espuri dels diners públics per part de l'alcaldessa Colau, fent campanya de forma impúdica des del subvencionat escenari d'un concert de l'orgull gai. Però no ho és menys aquesta fórmula de Yolanda que consisteix a criticar el seu propi partit i el de Sánchez des de la talaia formidable del Govern, proposant-se com a alternativa en un viatge que pot tenir dos destins: o bé Yolanda acaba sent, com altres personatges polítics en el passat, l'esquerra socialista que pugui substituir Pedro Sánchez en contra de la voluntat del partit, o bé ella en construirà, amb el beneplàcit i fins i tot el finançament del PSOE, un de propi que sigui frontissa entre aquest i Podemos, el que els permeti comptar amb els vots a l'esquerra dels socialistes que farien fàstics a votar un partit institucional.

Sigui en la direcció que sigui, es faci ara, en una estona o després, no em negaran que es tracta d'un viatge exemplar. Exemplar en el sentit d'exemple de quant es poden retorçar els principis en benefici de l'interès. Però vostès ja ho saben, perquè exemples d'aquest estil no són nous, ni acaben aquí, ni causen ja cap escàndol.