“Habrá que inventarse una salida/ Ya no hay timón en la deriva”
Vetusta Morla

No suporto les escenes de pel·lícula en les quals es posen a destrossar coses. Ja saben, un conflicte i a un o dos dels protagonistes o secundaris se'ls ocorre que és bona idea posar-se a trencar gerros, obres d'art, mobles, mòbils, taules, que sigui que hi hagi a l'habitació. Crec que el meu primer trauma en aquest sentit arrenca de Ciutadà Kane, però independentment de la tensió, de la trama, del personatge amb qui empatitzi, sempre em dic, de veritat el guionista no ha trobat cap altra solució per expressar el conflicte que aquesta destrossa? I, a més, qui recull això? Qui ho ordena? No s'adonen de la que estan muntant?

Fa tants anys que escric sobre el que passa en el camp jurisdiccional-juridicoinstitucional que crec que m'he guanyat resumir-los en un telegrama la situació: el suport al PSOE de Podemos i partits independentistes va portar el Partit Popular a deslegitimar les seves majories. A la fi, Feijóo ho va verbalitzar amb malvada candidesa: "el PP manté bloquejada la renovació del CGPJ per protegir-lo", precisament d'una majoria en la qual hi ha els que ells consideren partits antisistema. I la resta són gaites. D'aquesta tenacitat en impedir que la lògica constitucional del canvi de majories es produís, d'aquells quatre anys de destrossa institucional, es deriva la justa indignació de les forces d'esquerres. Encegats per aquest emprenyament, algú va decidir tirar pel camí del dret. No serà perquè no es va advertir que ni tenia sentit ni sortiria bé.

No hi ha hagut cap cop de togues, com tampoc no hi va haver un cop a Catalunya. Em sembla que cop és el que molts tenen al cap. És una altra cosa, deixem les metàfores per a la literatura. El que succeeix és que el PP està enrocat al màxim i no li importa fer miques el que sigui perquè aquesta deslleialtat no només no li passa factura electoral, sinó que l'aproxima a la majoria. Va llançat perquè compta amb suport popular, un relat versemblant i amb els principals poders fàctics just darrere empenyent. Els diners no volen aventures. Els fidels esperen els seus càrrecs.

Davant aquesta actitud sostinguda en el temps que dura ja gairebé una legislatura, el partit de Govern i aquells que li donen suport a les cambres, haurien d'haver mantingut la calma i una escrupolosa forma democràtica —la forma és el fons—. Fer-li una jugada al triler no sol sortir bé, el trampós no té límits morals. En canvi, si t'agafen jugant al seu mateix joc, estàs perdut, ja no hi ha manera de diferenciar-te d'ell. La pressió d'ERC ha estat terrible per a aquest objectiu. Mirin per on, els catalans al final es carreguen Espanya, però no amb un referèndum, sinó fent saltar pels aires el sistema constitucional. En això caminem.

La presa del CGPJ —que no és la Justícia ni de bon tros— per la partitocràcia està directament relacionada amb el nomenament dels jutges que sí que han de decidir sobre els assumptes que li cremen les mans al poder i que li poden donar les preuades bases per mantenir-s'hi

Per salvar els mobles i els gerros, per evitar la destrossa, no queda cap altra que solucionar el mal de base, que no és cap dels que estan esgrimint en l'escenificació: el mal de base és la no-renovació del CGPJ, però per la seva facultat de realitzar nomenaments de jutges amb jurisdicció en els punts neuràlgics que afecten el poder. Mentre aquesta competència de nomenar magistrats del Tribunal Suprem o el TSJ continuï residint en aquest òrgan, aquest serà partiditzat. La presa del CGPJ —que no és la Justícia ni de bon tros— per la partitocràcia està directament relacionada amb el nomenament dels jutges que sí que han de decidir sobre els assumptes que li cremen les mans al poder i que li poden donar les preuades bases per mantenir-s'hi.

Per tant, la veritable regeneració, aquesta que ens interessa als ciutadans i no als dos grans partits passaria per treure'ls el caramel. Mort el gos, morta la ràbia. Una de les opcions de reforma són les competències del CGPJ, que estan fixades per llei orgànica i poden augmentar, com es va fer al seu dia, o encongir segons el legislador. Aprimar-les i treure els nomenaments del Tribunal Suprem d'aquest òrgan el convertiria en irrellevant per als partits. Una altra fórmula és introduir no només mèrits taxats en la selecció de magistrats per a les ternes sinó un element d'atzar final que impedís els tripijocs i els canvis de cromos en què es basen aquests tripijocs.

O posem el Tribunal Constitucional, que s'ha anat omplint de veritables melons jurídics a força de voler portar soldats obedients. Un òrgan a la cúpula de la protecció constitucional al qual arriba gent tan jove que encara té carrera per fer quan compleixen el seu mandat i, és clar, volen més coses. Un soldat que vol més coses és especialment obedient per llepar la mà que li'n pot donar. Res. Juristes de més de 65 anys, que es jubilin en acabar. Menys premis a jutges i sobretot a jutges penals, que han convertit l'òrgan en un esglaó superior per grimpar. El Consell Constitucional, que així s'hauria d'anomenar perquè ningú no el confongui amb un òrgan jurisdiccional en el qual el volen convertir, no necessita tant jutge de carrera ni tant jutge penal, sinó més gent de la doctrina, catedràtics de Dret Constitucional i d'altres disciplines precises per a la interpretació de la Carta Magna. Amb menys jutges i menys fiscals, com el principi, les formes de l'òrgan canviarien i no existiria aquesta tendència permanent a convertir-lo en un Tribunal Hipersuprem. Hi ha moltes possibilitats i els experts les han anat desgranant, però per poder posar-les en marxa, els dos grans partits haurien de resignar-se a treure les seves mans d'allà i no ho faran. Cap dels dos.

Respecte al serial de les altes paraules, Sánchez el solucionarà fent les coses com s'havien fer des del principi. Jo ja vaig copiar Andreotti i en vista de la jugada a tres bandes i amb accelerador que va presentar ufà el govern espanyol vaig dir "manca finezza". Perquè del segrest del PP i dels seus soldats et pots esperar tot. Vist queda. Així que a tramitar com a proposició independent les reformes que afecten el TC i el CGPJ. Que no es complirà aquesta inútil condició que tot quedi fet abans de la nit de Nadal perquè després la gent se n'oblidi? Ho recordaran igual quan es comencin a baixar les penes o les acusacions.

Jo recomanaria exquisitat en les formes i en els fons. Potser és més important no regalar el relat a les dretes l'any electoral que aconseguir que Cándido Conde-Pumpido presideixi el Constitucional amb la toga acabada de treure de la tintoreria.

La màxima gravetat i el drama i el cop i la fi del món tampoc no seran aquesta vegada. Gent fina és el que cal, caps pensants, juristes competents i savis. Això és precisament el que no ens donaran i això sí que és un cop de pala sobre la tomba de l'ordre democràtic. Els melons ens remataran.