Tot va començar a empitjorar quan van posar de moda aplaudir els morts.

Un dia, algú va decidir que el silenci respectuós no servia per mostrar a tothom com n'estava de dolgut. I aquest algú volia que tothom veiés i sabés que estava realment desolat. I, quan la caixa amb el difunt va passar per davant dels seus nassos, va començar a picar de mans. El més terrible és que la gent del seu voltant va fer el mateix. Home, només faltaria! A veure si aquest del meu costat mostrarà a tothom que està tristíssim i jo no! I va quedar inaugurada una tradició que, si agafem literalment el significat que té aplaudir, serveix per ensenyar que estàs alegre per la mort del difunt en qüestió, però mai un homenatge.

Abans d'això ja veníem de la famosa frase: "aquest vol ser nen al bateig, núvia al casament i mort a l'enterrament". I el que hem fet ara és amplificar-ho.

Quan va empitjorar l'estat de salut de Muriel Casals, es va demanar respecte. I hi va haver mitjans de comunicació que en van tenir i d'altres que no. Hi va haver persones que en van tenir i d'altres que no. Allà cadascú amb la seva consciència.

I hi va haver persones que necessitaven demostrar a tothom que tenien informació: "jo sé el que passa i jo necessito que tu sàpigues que jo ho sé. I, com que quedaria lleig dir-ho així a la brava perquè jo mai faria una cosa així, ho amago darrere d'una gran tristor que m'afligeix i que és totalment impostada i que jo t'explico perquè pensis: "pobre, que malament ho està passant". Es demana respecte i surt el/la típica piulant: "ànim, estem amb tu". Que traduït al llenguatge real seria: "mireu com estic patint, pobre (o pobra) de mi. Eh, feu-me cas, que jo ho estic passant fatal. Jo, jo i jo".

El fet que afecta els altres només és un pretext perquè gent amb un il·limitat afany de protagonisme engreixi encara més el seu ego mòrbid.

— Com et trobes?

— Doncs em fa mal el cap.

— El cap? Precisament jo tinc sempre un mal de cap terrible. He anat el metge i ja m'ha dit que mai havia vist un cas com el meu perquè bla, bla i bla i jo, i jo i jo, i bla i bla, i jo, jo, jo i jo...

— Doncs res, millora't. Jo ara, si de cas et deixo, perquè encara tinc més mal de cap...