"Que et serveixi l'aparent de l'indici per al no aparent"
Soló d'Atenes
Jo encara no tenia edat d'entrar a l'escola, però veia passar els nens per la vorera amb les seves bates blanques i la seva cartera i els envejava amb totes les meves petites ànsies. Així que, veient la meva absoluta vocació, ma mare em va fer una bateta blanca amb les inicials E.B.U. brodades en vermell i em va comprar una cartera, la cartilla Amiguitos, i el quadern de cal·ligrafia número 0 de Rubio i així vaig començar a traçar lletres, unint els punts que les formaven, fins a heure-les i elles heure'm a mi per sempre. Tot va començar amb un dit apuntant lletres i amb unes línies de punts que contenien l'ensenyament més valuós que vaig tenir mai.
Unir la línia de punts com a manera d'arribar al coneixement, aquí és on enllaço amb el tema més greu dels últims temps, que no és cap altre que el processament del cap de tots els que acusen ciutadans. Us convido a unir amb mi la línia de punts tal com l'ha unida l'instructor. "Hi ha alguns jutges que fan coses que no s'entenen", diu Pilar Alegría. Potser és perquè les enfosqueixen i enfanguen expressament o perquè no els interessa entendre-les. Ja veureu que fàcil que us semblarà tot plegat. Vull que us fixeu només en una cosa: en un email enviat el 2 de febrer pel maldestre advocat Neira a la Fiscalia per demanar una conformitat per al xicot d'Ayuso. Oblideu tots els altres correus, no compten, i recordeu que no és el mateix saber que es va demanar un acord que posseir l'email que demana aquest acord. Aquí el que compta és la imatge real i completa d'aquest correu reservat advocat-fiscal, en el qual apareix la frase: "certament, s'han comès dos delictes fiscals". Tingueu al cap aquesta imatge, perquè en la difusió d'aquest correu hi ha la revelació de secrets i aquesta és la línia que ha seguit l'instructor.
Per tal d'aconseguir aquest correu, juntament amb d'altres, el fiscal general de l'Estat va remoure cel i terra a hores poc laborables, i fins i tot va fer sortir un fiscal d'un estadi de futbol perquè l'hi enviés a un compte personal, no a l'oficial, ves a saber per què. Continuo amb la interlocutòria. Enmig d'aquest tràfec, la fiscal superior de Madrid, amb bon criteri, no estava gaire predisposada a publicar una nota de premsa que inclogués la frase maleïda de l'email, i l'estressat fiscal general li deia "que perdrem el relat, Almudena". No se sap des de quan la Fiscalia està embolicada en relats, ja que aquest és o bé un concepte polític o sinònim de ficció. No es coneix la mateixa desesperació per confirmar que l'acord l'havia demanat l'advocat i no el fiscal, sobretot perquè ja se sap que sempre passa així. La qüestió és que una nota d'una frase hauria servit. "L'actuació dels fiscals és impecable i cal defensar-la...", clamava Álvaro García Ortiz, tot i que després no s'ha alterat gens quan han estat els fiscals Anticorrupció els assenyalats per la "lampista" Leire.
Total, que a les deu de la nit, menys un minut, rep el famós correu. A dos quarts de dotze ja l'estava difonent la Cadena SER, que afegia que es faria una nota de premsa de la Fiscalia. Després es va publicar al web de la ràdio amb el titular "El xicot d'Ayuso va oferir a la Fiscalia arribar a una conformitat declarant-se culpable de dos delictes per evitar el judici". El cos de la notícia inclou el text exacte i complet del famós email. Del tenor literal d'aquesta intervenció, Hurtado infereix que el periodista el té en poder seu i que ha parlat amb la Fiscalia i no pren en consideració que el periodista negui haver-lo rebut d'Álvaro García, no li dona credibilitat en aquest aspecte, ja que creu que està protegint la seva font. Aquest mateix periodista va fer una trucada sense resposta a Álvaro García en aquell interval, ergo en tenia el mòbil. Deixem, doncs, el fatídic email on és, en mans del FGE preparant la nota de premsa que la fiscal superior es va negar a enviar si contenia les dades reservades entre advocat i fiscal. Ella ha declarat haver-li preguntat per telèfon: "has filtrat la nota?, i que el fiscal li va respondre: "Això, ara mateix, no importa". Importava, mira tu. Encara més: quan la fiscal superior va saber que l'altra fiscal, la processada, li ho havia remès tot, li va dir: "per què li envies els correus, Pilar, els filtraran".
Jo no vull que la Fiscalia estigui al servei de les estratègies polítiques del govern espanyol, de qualsevol, és massa perillós
L'endemà al matí, està provat que aquest email en concret estava en mans de Pilar Sánchez Acera, mà dreta del cap de Gabinet de Sánchez, que era Óscar López, ja que a les 8.29 h el va fer servir per donar instruccions a Juan Lobato, portaveu socialista a Madrid, i que aquest l'exhibís a l'Assemblea contra Ayuso. Li envia l'email, la seva imatge real, i aquí és on Lobato, tècnic d'Hisenda, es pregunta per l'origen i no dona credibilitat a la de la Moncloa quan va dir-li de manera evasiva que "l'havia rebut dels mitjans". Encara més: en remetre'l li diu "compte amb les dades personals" i, davant la negativa de Lobato, li diu que esperi i a les 9.06 h apareix la foto de l'email a El Plural, tot i que amb dades ratllades. Una publicació per encàrrec per donar base a l'acció política. A les 8.51 h, Lobato va escriure un missatge al xat de socialistes madrilenys que deia: "A veure un tema. Em truca en Santos. En Pedro demanarà ara a Feijóo que dimiteixi l'Ayuso i que ho demanem nosaltres tb". És a dir, que l'email era a la Moncloa i va servir per traçar una estratègia política, un "relat", que es va imposar també al partit a Madrid. Ja sabeu que Lobato, amb la mosca darrere de l'orella, va anar a un notari a dipositar-ho tot en una acta i que a causa d'això va haver de dimitir com a secretari general del PSOE de Madrid.
Podria ser que aquella nit Álvaro García Ortiz només parlés amb les fiscals de Madrid, amb la seva sogra i amb algun amic... o que parlés amb periodistes i amb la Moncloa. És impossible de saber, perquè va esborrar fins a dues vegades els seus telèfons i els seus correus d'aleshores. O sigui que si tenia una coartada que invalidava qualsevol sospita, ell mateix es va encarregar de destruir-la, o bé el que contenien les seves comunicacions no era prova de descàrrec sinó de càrrec. No se sabrà mai, perquè ell ho va impedir i després va mentir sobre els motius pels quals ho havia fet (va dir que va aplicar un protocol inexistent).
Aquest és un resum dels indicis que aporta el jutge Hurtado, l'únic que es demana en aquest pas processal. Amb els indicis, el que passa és que hi ha qui hi és molt refractari. Penseu en les banyes, que hi ha qui si no es troba la parella amb un altre o una altra al llit conjugal mateix no acaba de creure-s'ho, i qui unint la línia de punts si posa excuses, arriba fent olor de perfum, ha canviat de model de roba interior i ha fet servir una targeta en un hotel de la mateixa ciutat ja tenen prou prova indiciària per acusar-los d'infidels. La qüestió no és fútil, sinó molt greu, no es tracta d'una filtració qualsevol o d'una petita transgressió, sinó d'aclarir un delicte que algú, sens dubte, va cometre. Es tracta de saber si el fiscal general va revelar secrets i va posar la Fiscalia al servei d'una estratègia política orquestrada des de la Moncloa per poder titllar de "delinqüent confés" la parella d'un adversari polític, cosa que —de fet— van fer, ministres inclosos. Els advocats de Madrid, que són acusació en aquest procediment, estan indignats per aquesta violació de la seva relació reservada amb la Fiscalia sobre els seus clients, i fins i tot han trencat amb els protocols de conformitats que es van signar al seu dia. Per això aquesta revelació que va posar en solfa el dret de defensa d'una persona no és comparable a cap filtració de les habituals, i qui la compari està manipulant.
Amb tot això sobre la taula, el jutge legalment només podia fer dues coses: dir que no hi havia res i sobreseure o processar. De debò que amb indicis d'aquest tenor no pensaríeu que us estan posant el banyam? ¿És fàcil unir aquesta línia de punts i pensar que l'actuació d'Álvaro Ortiz va ser l'adequada a la reserva institucional i al seu paper de defensor de la legalitat en aquest estat de dret?
Tampoc no veig que ningú, ni tan sols les defenses, hagi estat capaç d'aventurar un relat de fets alternatiu que no xoqui amb les evidències. Quan el fiscal general es va queixar en un recurs que no es tenien en compte les proves de descàrrec, el TS li va dir que la prova de descàrrec es valora sempre que no xoqui radicalment amb els fets comprovats que constitueixen prova de càrrec. Els testimonis valen si no xoquen amb el factual, i això —diu Hurtado— no passa amb els dels periodistes.
Així que no només era previsible processar amb aquesta plèiade d'indicis, sinó que puc preveure que serà confirmat per la sala d'apel·lació i s'obrirà judici oral. No sé quan començaran a insultar i a titllar de prevaricadors els altres tres que han ratificat tota la instrucció o el tribunal cridat a jutjar. Jo no vull que la Fiscalia estigui al servei de les estratègies polítiques del govern espanyol, de qualsevol, és massa perillós. Ara tenim un fiscal general de l'Estat a un centímetre del banc dels acusats en el qual acabarà. És possible que es mantingui en el seu càrrec? Ningú no hauria pensat mai que veuríem una cosa així, i que es produeixi només és un punt més a la línia que porta de Fortuny a la carretera de la Corunya.