Inexorablement, Pedro Sánchez, president del govern del Regne d’Espanya, serà citat més d'hora que tard per un o més jutges com a testimoni o fins i tot com a imputat per qualsevol dels afers que afecten el Partit Socialista. És difícil imaginar com pot resistir un president sotmès a l’interrogatori d’un jutge, però, de moment, el cap de l’executiu espanyol ha decidit passar al contraatac amb dues estratègies paral·leles.
Amb diverses ajudes polítiques i mediàtiques Sánchez ha aconseguit que es fixi en l’opinió pública favorable que el que està passant no és més que una conspiració dels poders fàctics de l’Estat contra el "govern més progressista de la història" (sic). Així mateix, en la seva intervenció davant el Cercle d’Economia, ha anunciat la presentació d’un nou projecte de pressupostos, que és una manera de xutar la pilota endavant, per mostrar capacitat d’iniciativa política amb propostes que l’identifiquin com a referent l’esquerra europea. Sens dubte el projecte inclourà un festival d’inversions i despesa pública. Segurament els comptes no prosperaran, però forçaran debats i serviran si més no com a programa electoral.
La millor defensa és un bon atac, segons Hansi Flick, i de vegades és l'única opció, però no és gens segur que Sánchez se’n surti per dos motius. Perquè els que el volen fer caure són poderosos i, amb raó o sense, no desistiran de la persecució. I perquè han transcendit prou històries que carreguen de raó els perseguidors. L'únic, però important avantatge que té Pedro Sánchez és la presumpta solidesa de la majoria parlamentària favorable que, ara per ara, més enllà de comedietes mediàtiques, sembla impossible de desarticular, gràcies a Vox.
El cap de l’executiu espanyol ha decidit passar al contraatac a base de denunciar la conspiració del Deep State i presentar uns pressupostos amb festival d’inversions i despesa pública
La moció de censura ni està ni se l’espera. De fet, només el PSOE hi està interessat, precisament perquè Feijóo té assegurada la derrota en la votació i també el risc de perdre el debat parlamentari, la qual cosa posaria un cop més en dubte el seu lideratge.
Tanmateix, ha causat sorpresa i nervis en les cúpules d’alguns partits que el Partit Nacionalista Basc (PNB) doni la legislatura per acabada i exigeixi a Pedro Sánchez que convoqui eleccions anticipades apel·lant a l’interès general. Sorprèn perquè no s’ho creu ningú que el PNB estigui disposat a donar suport a l’estratègia del Partit Popular i Vox per fer caure el govern de Pedro Sánchez com més aviat millor. El neguit del PNB, que també hauria de preocupar la resta dels aliats minoritaris, molt especialment Junts i ERC, és la possibilitat que la batalla política esquerra i dreta alteri la normalitat de les eleccions municipals, previstes per mes de maig de 2027.
Si Sánchez aguanta fins després de Nadal, l’efervescència política estarà situada en la batalla dreta-esquerra i això no li convé al PNB, que observa com Bildu, partit inequívocament d’esquerres, li va retallant distàncies i tampoc a Junts ni a ERC, si les eleccions s’espanyolitzen i deriven en un combat PSOE-PP on el PSC té totes les de guanyar.
Els partits de la majoria parlamentària no mouran un dit per Feijóo, però especialment el PNB observa com una punyalada l’estratègia de Sánchez que amenaça d'espanyolitzar i per tant desvirtuar les eleccions municipals de l’any vinent
I encara més. Les enquestes preveuen que les eleccions municipals tindran un resultat molt negatiu per als socialistes, igual que ha passat amb les autonòmiques d’Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. I segons com fos la derrota, la crisi al PSOE seria la més greu de les conegudes fins ara i Sánchez esdevindria el principal culpable d’una ensulsiada socialista tot just abans de les generals. En canvi, algunes enquestes d’àmbit general encara preveuen la possibilitat que el PSOE sigui la llista més votada. Una manera d’ajudar els alcaldes i candidats municipals socialistes seria convocar eleccions generals el superdiumenge del 23 de maig. Sánchez seria la carta guanyadora de molts candidats municipals socialistes, que ara es temen el pitjor. La clau de les eleccions generals dominaria absolutament la campanya i el sentit del vot.
Tanmateix, aquesta possibilitat suposaria una autèntica punyalada als partits que han mantingut Sánchez a la Moncloa com el PNB, Junts, ERC, BNG, Compromís i també Sumar i Podem. En el cas de Catalunya, ERC i Junts serien els més perjudicats perquè el PSC arrasaria a tot el territori. En el cas del PNB, una confrontació aferrissada esquerra/dreta alteraria fins i tot les eleccions a les Juntes Generals de les Diputacions Forals, les que gestionen el concert econòmic.
Així que aquesta majoria parlamentària presumptament sòlida, els aliats de Sánchez l’hauran de gestionar a partir d’ara d’una altra manera, amb advertències dissuasives i exigències més elevades, potser per això Sánchez ja s’ha afanyat a dir-li a Junts, des del Cercle d’Economia, que encara li queda per resoldre, a més de l’amnistia, el conflicte polític amb Catalunya. A veure quines mena de conills traurà el mag Sánchez del barret. Crispetes per tothom. L’espectacle ha de continuar.