Colònia, Frankfurt, Hamburg, Düsseldorf o Stuttgart són algunes de les ciutats alemanyes on la nit de Cap d'Any grups d'homes organitzats van realitzar assetjaments sexuals massius contra centenars de dones i també algunes violacions. Vuit dies després, i gràcies als centenars de denúncies que han presentat les dones agredides, comencem a saber la magnitud de l'atac.

Es parla de passivitat policial, però sembla que el problema va ser que les forces de seguretat es van veure desbordades per un atac dut a terme per uns mil homes que, en petits grups, es van dedicar a realitzar tocaments i a robar a totes les dones amb qui es topaven.

I ara ve la part delicada del tema. Els atacs van ser fets per homes "nord-africans i àrabs". I, a partir d'aquí, el debat pren una altra dimensió perquè se l'intenten apropiar els ionquis de la ideologia, que són aquells éssers que aprofiten qualsevol fet per passar-lo pel seu sedàs sectari i usar-lo com a propaganda. I així tenim:

– Uns aprofitant per criminalitzar tots els àrabs i barrejant-hi pel mig la religió. És la guerra d'una Europa cristiana identitària que veu com l'envaeixen hordes d'infidels mal educats que vénen a conquerir-los.

– Uns aprofitant per carregar contra els refugiats en general, quan entre la massa hi podria haver refugiats, però no tots ho eren. I encara que ho fossin, no tots els refugiats que viuen a Alemanya van participar en la barbàrie.

– Uns aprofitant per defensar que entre els salvatges no hi havia cap refugiat, amb aquesta mena de sentiment de sobreprotecció que alguns anomenen bonisme i que fa que qualsevol immigrant sigui bo per naturalesa i que són els racistes els que els volen culpabilitzar de tot.

– Uns aprofitant per semidisculpar uns actes que, si els haguessin fet europeus, condemnarien sense matisos.

I així és com aquesta guerra entre ideologies que no accepten que a la vida no tot és blanc ni és negre fa que no s'afrontin les solucions, perquè ens perdem en debats simples que els extrems acaben imposant. Els uns ens volen vendre una Europa pura, blanca i temorosa del Déu cristià. Els altres viuen i ens volen fer viure un món "teletubbie" on tothom és bo i va pel món fent-se abraçades entre litres i litres de mimosín. I els de més enllà ens volen imposar la seva llei basada en una interpretació falsa, sectària i interessada de l'Alcorà. I després hi ha la realitat.

I la realitat diu que alguna cosa estem fent malament quan un alt percentatge de nois adolescents troben normal espiar el telèfon de la seva xicota i aquesta... també ho troba normal i ho accepta!!! Un detall mínim? No. Gens. Actituds com aquesta són l'origen d'actituds més greus. Algú que es creu amb el dret de controlar el mòbil la seva parella, un dia pot considerar que també pot controlar com vesteix, on va, amb qui va, què estudia... Ah, i per cert, un 29% de les adolescents se senten controlades pels seus xicots. Inclogui aquí les que ho estan, però no se'n senten.

I si dius que tot plegat és un problema d'educació a l'escola, molts et responen que qui ha d'educar són els pares. Segurament, però si els pares no estan educats ni saben com educar perquè el fracàs ja ve de lluny i els afecta de ple, algú ho haurà de fer, no? Què tal si ho fa la societat a través de l'escola? Va, comencem de zero i treballem a llarg termini. Apliquem des de P4 plans d'educació que ja funcionen en altres països i en 40 anys tindrem unes quantes generacions de gent "normal" que sabrà educar uns fills "normals". I dins d'aquesta "normalitat" s'inclou, d'entre altres, l'eradicació del masclisme. I mentrestant, apliquem la llei i sense manies a qui la vulnera, sigui cristià àrab, musulmà blanquet, originari del país, refugiat, o cap d'aquestes coses.