Passades les primeres hores de desconcert al Govern espanyol i al PSOE després de la resolució presentada per Junts pel Sí i la CUP en el Parlament, a través de la qual les dues formacions independentistes volen "declarar solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república", comencen a emergir les diferents línies d'actuació en què treballen col·legiadament amb la intenció d'oferir una resposta coral a la iniciativa legislativa de la Cambra catalana. Primer: intentar bloquejar a través dels mecanismes reglamentaris la voluntat de la Mesa d'incorporar la resolució a un ple del Parlament abans de la primera sessió d'investidura. Per això han tornat a demanar que els lletrats elaborin un informe sobre la constitucionalitat de la resolució, una iniciativa que tant PSC com PP i C's creuen que ningú no voldrà firmar.

Tanmateix, l'artilleria jurídica més pesada està concentrada en aquests moments sobre la posició que pot acabar adoptant el Tribunal Constitucional si se l'obliga a pronunciar-se abans que el Parlament l'hagi votat. Diversa jurisprudència de l'Alt Tribunal va en contra d'una consulta d'aquesta naturalesa, ja que no hi hagut cap acte polític ni administratiu. Tanmateix, els qui defensen aquesta via afirmen que la situació no té parangó amb cap d'anterior perquè està en joc la unitat d'Espanya. Ciutadans defensa aquesta via però no té de representants al TC. Tanmateix, una actitud forta de Rivera acabarà empenyent el PP i qui sap si el PSOE. En cas de prosperar, l'escenari seria el següent: el TC s'hauria de pronunciar sobre la resolució abans que arribés al ple de la Cambra catalana, segurament el dia 9. La Mesa del Parlament hauria de decidir si acata la decisió o atén el punt sis de la resolució, segons el qual el Parlament "no se supeditarà a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional." La desobediència d'una instrucció sobre això, emanada del Tribunal Constitucional portaria aparellada, gairebé amb caràcter immediat, la suspensió de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la dels membres de la Mesa que haguessin facilitat la tramitació.

Aquesta és la partida que s'està jugant d'una manera frenètica i gairebé a contrarellotge en molts dels principals despatxos polítics de Madrid, sense que consti un acord ampli de les forces polítiques espanyoles. Una cosa, tanmateix, sembla clara: Mariano Rajoy està buscant consensos. I la mesura serà, més o menys contundent, en funció de la unanimitat que s'aconsegueixi.