L'assemblea celebrada per la CUP ha deixat un regust molt amarg en la societat catalana. No només en la política, sinó en molts sectors de la societat, legítimament cansats d'una situació a la qual costa de trobar una explicació i que ha acabat per esgotar defensors i contraris del pacte entre Junts pel Sí i els deu diputats cupaires. Si precipitat va ser sumar, sense més ni més, els parlamentaris de la CUP al bàndol independentista de JxSí, molt més difícil d'explicar resulta que una de les dues meitats de l'organització faci tot el possible i més per impedir que s'assoleixi un acord.
Era impensable que una assemblea de més de 3.000 persones, convocada per decidir coses tan importants com l'inici formal de la legislatura, la investidura d'un president de la Generalitat, un nou govern a Catalunya i el desenvolupament de la polèmica resolució de desconnexió aprovada pel Parlament el mes de novembre passat, es tanqués en fals. Sense una decisió definitiva. Cert que va acabar en empat –un molt sorprenent empat a 1.515 vots, que ha despertat tota mena de suspicàcies–, però a l'endemà de l'assemblea no s'entén gaire bé per què no es va celebrar a Sabadell una segona votació, que hagués pogut aclarir els vots nuls o en blanc, el nombre dels quals, per cert, també es desconeix encara. I costa d'entendre que una força política que es defineix com a assembleària traslladi a òrgans de decisió molt més reduïts la sentència final.
Un lector em traslladava ahir una referència al tarot per entendre la cabalística del resultat de la votació dels delegats de la CUP: 1515 a 1515. I posava l'accent en el fet que eren quatre números quinze, que és la carta del diable, i en la qual el maligne empunya una espasa amb la mà esquerra. El dimoni alat treu la llengua i saluda, cosa que s'interpreta com una burla. Els lectors sempre són molt intel·ligents i en Jordi sap que en el pla material el significat del quinze és la llei de l'entropia, l'esgotament progressiu de les energies. Burla i esgotament. Vet aquí on som.