De la mateixa manera que el passat 27S els partits no independentistes van ser incapaços d'incidir en la campanya, ja que l'impuls de la sobirania era molt important i Junts pel Sí marcava permanentment l'agenda política, en els cinc dies que portem de l'actual campanya tant Democràcia i Llibertat (CDC més d'altres) com Esquerra Republicana estan fora d'ella. No és que no facin actes electorals o que hagin deixat de viatjar pel territori per explicar què faran al pròxim Congrés dels Diputats. Tampoc no és que facin res diferent d'altres eleccions o molt diferent de la programació d'altres partits polítics. Simplement succeeix que la campanya en bona mesura no passa per ells, després que hagin quedat fora dels platós de televisió on s'ha jugat la precampanya i gairebé tots els dies que portem de campanya.
És cert que aquesta situació també afecta els altres candidats catalans en aquestes eleccions espanyoles, però el dèficit d'aquestes franquícies polítiques és menys decisiu, ja que tenen els seus líders de veritat disputant-se el minut d'or de televisió o poden fer una entrevista en prime time. Veurem què diuen les enquestes que es publicaran durant els propers dies i fins on és de profund aquest problema o, si al contrari, és molt més epidèrmic i reorientable durant els deu dies que resten fins al 20D. L'evolució de la campanya comença a recordar massa la que va descavalcar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona en benefici de Barcelona en Comú (Ada Colau) i Esquerra va quedar en quarta posició a la capital catalana, darrere de Ciutadans.
Com a últim handicap està també la incertesa sobre la investidura del president de la Generalitat, la conformació d'un nou govern a Catalunya i l'estabilitat parlamentària. Al final, tots són vasos comunicants i l'eufòria o el desànim acaba tenint conseqüències electorals positives i negatives. I els resultats, si són dolents, passen factura. Cosa que a hores d'ara, segur que saben bé tant Artur Mas com Oriol Junqueras.