Milions d'éssers humans (o més) de tot el planeta (o més enllà) estan pendents del Parlament de Catalunya. Aquesta setmana hi representen el vodevil titulat "Vaig anar a la Junta de Portaveus i em van parar els peus". L'argument tracta d'una Junta de Portaveus que realment no ho és del tot perquè hi ha un dels portaveus que no és portaveu perquè encara no ha estat triat pel partit que ha de triar-lo. De fet, perquè existeixi aquest portaveu primer hauria d'existir un grup parlamentari que, un cop constituït, elegís aquest portaveu. Sí, perquè els portaveus no apareixen de forma espontània com els bolets apareixen de forma espontània al bosc sinó que han de ser triats. Però resulta que el grup parlamentari que encara no s'ha constituït i que, per tant, no té portaveu per enviar a la Junta de Portaveus, no s'ha constituït precisament per no tenir portaveu i, per tant, impedir que es constitueixi la Junta de Portaveus. No sé si m'ha captat.

L'obra, doncs, comença al moment en què la Junta de Portaveus intenta reunir-se per donar llum verda a un ple que ha d'aprovar un document. O dit d'una altra manera, hi ha una part dels grups parlamentaris, ja constituïts i amb els seus portaveus elegits, que volen aprovar un document. I per fer-ho, necessiten convocar un ple. I qui convoca els plens és la Junta de Portaveus. Però si resulta que no hi ha Junta de Portaveus és perquè no han estat elegits tots els portaveus perquè no han estat constituïts tots els grups parlamentaris i, per tant, no és possible reunir una Junta de Portaveus que convoqui el ple que ha d'aprovar el document. No sé si em segueix.

I és just en aquest moment quan irromp a l'escenari una cabra que, pujada dalt d'una escala de pintor, llegeix poesia contemporània de les illes Fèroe i les instruccions d'un assecador de cabells escrites en esperanto. Mentre, pels laterals de la platea apareixen 3 bandes de majorets jubilades i un elefant rosa fent un pilar de dos a sobre d'una foca en patinet que toca "Rosó, Rosó, llum de la meva vida" amb una trompeta de plàstic. I un cop tots ells (i elles) conflueixen en un mateix punt, Junta de Portaveus que encara no és junta de portaveus, vestida amb tutús, balla la lambada fent una vertical pont.

Arribats a aquest punt, és quan vostè em diu: "senyor ajuntalletres, ¿vol dir que avui no li ha marxat una miqueta la pinça?". I llavors és quan jo li responc: "amb tota sinceritat, i veient el que passa aquests dies al Parlament, crec que he fet curt".