Fa quinze anys, un llibre va retre compte que, segons s'apreciava, The world is flat (el món és pla), a la qual cosa l'autor, Thomas Friedman, va agregar: "més que mai". Ara potser s'hauria d'apreciar exactament el contrari. La impressió és que la globalització requereix una reconstrucció urgent, no per millorar, sinó per evitar mals bastant majors.

Amartya Sen, premi Nobel d'Economia 1998, va advertir que "és evident que els EUA ja no estan en condicions d'exercir el seu paper de lideratge". Les eleccions americanes i els esdeveniments que l'han acompanyat informen d'una situació molt complexa de rivalitats creixents.

El xoc entre els EUA i la Xina (que ja es presenta com "la primera economia mundial") ocupen la primera fila de la segona gran fase de la globalització. En l'última i recent sessió del Partit Comunista Xinès, reunit en el secret més escrupulós, es van projectar els objectius a llarg termini del gegant asiàtic. Per a 2035, l'objectiu és doblar la mida de l'economia xinesa, segons va informar el Global Times de Pequín. Xi juga la carta nacionalista, amb una perspectiva implacable davant Amèrica, sigui qui sigui el vencedor de les eleccions nord-americanes. "Contra l'agressió americana", com a la Guerra de Corea.

"L'ascens del proteccionisme farà el nostre entorn exterior més dur", admet el Partit Comunista, mentre Xi ha venut un somni de renaixement, cosa que pot tirar per terra els seus objectius a llarg termini. La resposta, va afirmar, passa per una nova "Llarga Marxa", seguint l'estratègia de Mao.

La concentració de poder que això requereix s'ha plasmat en la crida a tornar a l'ordre brutal de Jack Ma, fundador d'Alibaba, obligant-lo a suspendre l'entrada a la borsa d'Ant Financial, operació que ascendia a més 34.000 milions de dòlars. Jack Ma és membre del Partit Comunista però pot competir amb la banca pública oficial, una cosa que significa donar massa poder a una empresa privada.

En la relació amb Washington, un alt dirigent del Partit Demòcrata, Barney Frank, va dir en un seminari al web d'Asia Times que "una administració Biden estaria disposada a alleujar les exportacions de tecnologia de la Xina a canvi de certes concessions de Pequín". L'equip de política exterior d'Obama, que podrà tornar amb Biden, creu en certa cooperació amb la Xina.

En el cas de l'Iran, en vista del greu desordre dels islamistes, s'ha de tenir en compte també que Obama va arribar a un acord amb Teheran el 14 de juny de 2015, del qual Trump es va retirar el 2018. Després dels atacs a França i Àustria, a l'Iran se li podria oferir una tornada a l'àrea internacional per alliberar Europa com a país xiïta contra el terrorisme sunnita. Probablement el petroli iranià tornarà al mercat, la qual cosa esmolarà les grapes dels teòcrates sobre la seva regió, com és el cas de Síria, però especialment davant Israel.

"Fins i tot si Biden guanya, governarà a l'Amèrica de Donald Trump"

Quant a les institucions internacionals, com la OCDE i l'OMC, esperen que es renovin els seus quadres directius per abordar les distraccions en l'apogeu de la globalització de lliure mercat, com la identificació de casos de proteccionisme reals o, al contrari, d'agressió comercial, així com els impostos corporatius globals aplicables i les competències regulatòries entre els països per atreure multinacionals. La reubicació d'activitats haurà potser d'exigir també, segons Dani Rodrik, una solució acceptable per a "promoure l'obertura i deixar espai per a l'adaptació nacional". El 2021 tindrà molta feina agregada a la rivalitat de les vacunes i la superació de la Covid-19.

I com a colofó, al final d'aquesta atapeïda i molt disputada setmana, divendres van arribar les dades d'ocupació als EUA, que van reflectir la creació de 638.000 llocs de treball a l'octubre, la qual cosa va fer que la taxa d'atur baixés el 6,9%, senyal de recuperació econòmica.

De la mateixa manera, Wall Street, que ha donat suport a Biden, va tancar amb perdudes. El Dow Jones va retrocedir un 0,26% i el S&P el 0,11%, mentre el dòlar queia davant de la divisa europea fins a intercanviar-se a 1,884 bitllets verds per euro. Al parquet novaiorquès va flotar el dubte. Tornaran aquests impulsos que Trump va imprimir a l'economia dels EUA? L'editorial del Time de dijous va resumir bé la situació : "Fins i tot si Biden guanya, governarà a l'Amèrica de Donald Trump".