"Amb quants dels milions que guanyo em puc comprar un cervell nou?"
Ricardo "Finito" López (boxejador)

Encara no hem començat la campanya i ja hem ascendit a cotes d'abjecció mai assolides. Bravo! Bravo! La guerra de les lones va començar amb unes gracietes, va passar a assenyalar persones concretes, alienes a la política, i ha acabat amb un tipus udolant en silenci la seva ràbia amb el suport d'un presumpte despatx d'advocats. Ens ho expliquen fa uns anys i no sagnem, nosaltres que vam viure a Euskadi la guerra de les banderes i a Catalunya la dels llaços i aquests passats dies la batalla de l'arc de Sant Martí. Madrid és pastura ara de la guerra de les lones. La guerra de pilots de merda i rancor no la vam veure venir. A cinquanta mil euros el cop, que es diu aviat. Delicte, no ho és. Fàstic, en causa tot. Risc, el té. Remeis, millor els intel·ligents.

Com hem arribat al desplegable de la bèstia negra udolant? Primer va ser un tímid intent de Nuevas Generaciones col·locant a la cara del PSOE, en ple carrer de Ferraz, una lona vermella en la qual apareixia el govern més Otegi, Rufián, Echenique, Montero, els clàssics, amb el lema: "La coalició de govern segur que us desitja Feliç 2023". Graciós, però mira, ni tan malament. Més tard van arribar les municipals i allà va arrencar el gran desplegament, incidint en els diversos graus de tota mena de pecats capitals. Lona enorme i narcisista de Begoña Villacís amb el saberut eslògan: Madrid D.C. Sí que és molt maca i gairebé ni molestava. "Madrid és l'hòstia", va penjar en un edifici Más Madrid, per donar-li el toc transgressor —entenguin-me, transgressor tronat— de deixar anar un renec. Després Podemos va envidar i va penjar d'una façana la cara del germà d'Ayuso. El cert és que aquest senyor ni ha estat condemnat, ni imputat, ni existeix cap procediment contra ell, ni es presentava a cap elecció. Va ser retirada per ordre de la Junta Electoral, perquè ja la línia era evident. Van insistir-hi. Se'n van anar al barri de Salamanca i van penjar una altra gran lona amb la foto del seu candidat, Sotomayor, corrent i un text que començava: "Els cayetanos d'aquest barri..." Deuen pensar que els ofèn que un podemita els anomeni així!

La cosa apuntava maneres, però encara no havia arribat al més esborronador. Fa un parell de setmanes Vox penjava una macrolona amb una mà llançant a la paperera els símbols feminista, LGTBI, la senyera indepe, l'agenda 2030, la falç i el martell i alguna cosa més. El cert és que no és delicte no compartir aquestes idees, fins i tot poden dir que són deixalla. Llibertat d'expressió a full però iniquitat, tota. Va ser retirada per la Junta Electoral, no pel que deia, sinó que perquè la campanya electoral encara no havia començat i el seu contingut era clarament electoral.

Així és com hem arribat a aquest home calb udolant, aquest que si tingués so ens esgarrifaria, que diu a una fotografia del president del Govern: "Tu al Marroc. Nosaltres a la Moncloa". No penso posar el nom d'aquesta pseudoempresa ni del seu capitost. Busquen publicitat, doncs el contrari. A la cantonada de la façana apareix el clan dels més odiats per la ultradreta: Montero, Rufián... ja saben. En aquesta acció sí que s'ha produït un salt qualitatiu, encara que no sigui exactament el que el PSOE suggereix.

Potser la lona no és el problema, el problema és la tolerància amb activitats que plantegen institucions paral·leles en una democràcia

Parteix de la base que no es tracta d'un delicte d'odi. Hi ha odi, sens dubte, odi a crits, odi proclamat, odi publicitat. Els delictes d'odi estan tipificats i es refereixen a una cosa molt concreta. Odiar Sánchez no és delicte encara. Però sí que és un discurs d'odi i sí que se situa a l'avantsala d'insinuar que es pot creuar la línia de la paraula. La lona porta el nom d'aquest grup parapolicial que ja la va fer grossa a les eleccions a Barcelona. Una altra fita d'aquest camí de transgressió: van convocar una manifestació contra l'alcaldessa i candidata Colau. Era una manera intimidadora d'entrar en una campanya.

La lona de Madrid la firmen ells i un bufet d'advocats —al qual no els recomano que vagin a la recerca d'assessorament—, que tampoc no publicitaré, però el soci principal del qual es diu Xaime Da Pena, hi ha vegades que ets tan transparent que amb el propi nom vas dient-ho tot. "Jo el que proposo —deia aquest individu a les seves xarxes— és el següent: no seria més senzill enviar a prendre per cul Pedro Sánchez? Igual fins i tot m'hi animo". Dit i fet. 50.000 € i l'emprenyament dels veïns de l'edifici que no tenien ni punyetera idea del que els anaven a encasquetar per tapar l'obra. Afegint confeti, el tipus calb i musculós que va de negre, s'ha despenjat afirmant, després de l'enfilall de mentides habitual, que com a Espanya passi això de França: "jo mateix crearé l'Exèrcit del Carrer" per "sortir a defensar la meva pàtria i la meva família". Tela.

La lona del carrer Alcalá no és delicte, per molt que vulgui el PSOE, entre les minories que esmenta el Codi Penal no figuren ni els presidents de govern ni els polítics, per minoritaris que siguin. La Junta Electoral —a la qual ha acudit Rufián— no sé si pot controlar lones que no són de partits ni candidats. La lona es mou en prou ambigüitat perquè el dret penal no hi pugui entrar. Per això proposo que se'ls combati amb intel·ligència. No sé. La Llei de Publicitat, a l'article 3, considera il·lícita la publicitat "que atempti contra la dignitat de la persona i vulneri els valors i drets recollits a la CE" en la qual cosa s'entén inclòs "qualsevol forma de publicitat que coadjuvi a generar violència o discriminació" o, fins i tot, "la publicitat agressiva". Crec que amb això i amb el malestar de la mateixa comunitat de veïns n'hi hauria d'haver prou perquè sigui retirada.

Ara bé, això no ens arregla el problema de fons: tenim un grup que, albergat com a empresa, es constitueix en policia i justícia paral·lela. No contents amb això, entren en l'àmbit polític a determinar que un president electe ha de ser fora i ells en el govern sense presentar-se a eleccions. Això sí que està en una altra dimensió. Una dimensió que no es veia des dels anys previs a dos grans conflictes com van ser la guerra civil espanyola i la II Guerra Mundial. De què els sonen aquests rostres udoladors? A quins cartells dels anys trenta els hem vist? Ningú no bramava millor que el caporal austríac. Quan van començar les idees polítiques a tenir de forma paral·lela grups més o menys agressius, o violents, o fins i tot armats defensant-les? Segueixin el fil de la història i de les conseqüències que va provocar.

El monopoli no només de la violència, sinó de la impartició de justícia és de l'Estat i és obvi que aquest grup està competint amb les seves competències. Hi ha denúncies i condemnes contra membres del mateix per violacions de domicili, coaccions o lesions que encara no són fermes, mentre que d'altres s'arxiven com a xocs aïllats. Fa temps que es reclama que la Fiscalia i les policies entrin en aquesta qüestió i investiguin no un fet puntual, sinó si l'activitat que duu a terme aquesta "empresa" és lícita i constitucional. Al cap i a la fi, es tracta d'un grupuscle que cobra per determinar qui ha de ser expulsat d'on i que ho porta a efecte. No és això arrogar-se les tasques pròpies de l'Estat? Potser la lona no és el problema, el problema és la tolerància amb activitats que plantegen institucions paral·leles en una democràcia. Una cosa que els mitjans de comunicació haurien d'haver tingut molt present quan els donaven bola perquè les seves burrades proporcionaven audiència. Hi ha moltes culpes per repartir i un risc cert als carrers. Ens l'han penjat davant dels morros. Que ningú no digui que no ho ha vist.