Gener del 2013. Susana Griso entrevista Jordi Pujol al seu programa a Antena 3. Parlen d’un informe de la UDEF sobre els comptes que alguns dels seus fills tindrien a Suïssa. En un moment donat, l’expresident expressa una frase que passarà a la història i que servirà per explicar la seva posterior caiguda: “¿Qué coño es la UDEF?”.

2 d’agost 2014. Fa set dies que Jordi Pujol ha confessat tenir un compte a l’estranger amb uns diners sense declarar que han estat regularitzats recentment. José Antonio Zarzalejos, un molt influent periodista de Madrit (concepte), publica a El Confidencial un article d’obligada lectura: ""¿Qué coño es la UDEF?" El Estado, señor Pujol”.  

Abril del 2016. L’agent dels serveis secrets espanyols Mikel Lejarza, àlies El Lobo i antic infiltrat a ETA, publica El regreso del Lobo (2014, Roca Editorial). En una entrevista a Europa Press per presentar el llibre, parla de Jordi Pujol i afirma que “fa més de 20 anys que en teníem tota la informació”. El Lobo explica que l’any 1990 van començar a treballar per poder desmantellar Terra Lliure abans dels JJOO de BCN i que, durant la investigació, van trobar documentació que acreditava la fortuna familiar dels Pujol a Andorra i en van informar oportunament. O sigui, fa 26 anys que l’Estat coneixia l’existència del famós compte.
I esclar que els serveis secrets havien de saber-ho. Com també havien de saber que una de les últimes amants del Rei Joan Carles vivia a La Zarzuela. I malament rai que no ho sabessin perquè aquesta és la seva feina. Una feina que fan, precisament, perquè posseir aquesta informació és cabdal per protegir l’Estat de les persones a través de les clavegueres.

Una altra cosa és com s’administra i com s’utilitza aquesta informació. Mentre Pujol va ser el del 30% de l’IRPF amb topall, tot va anar bé. El dia que Pujol va arribar a la conclusió que amb Espanya ja no hi ha res a fer i va dir-ho, posant en risc l’statu quo, els problemes van arribar a la seva vida. El mateix que li va passar al Rei. Quan faldilles, caceres i negocis estranys van posar en perill el “sistema”, va ser substituït pel dorsal VI, Felip.

El problema ve quan la UDEF en són varies. La que fa la seva feina “d’Estat” i la que li fa la feina bruta al govern. Això també posa en risc el “sistema”, perquè interessos enfrontats provoquen inestabilitats, riscos i picabaralles que poden malmetre operacions. Quines? No ho sé, per exemple alguna que podríem batejar amb el cinematogràfic nom de Salvem la soldat Cristina. Com explica Pedro Águeda a eldiario.es.

I quan els uns estiren molt fort per aquí i els altres estiren molt fort per allà i resulta que cap dels dos cedeix, vol dir que tots dos tenen molta força. I això significa, bàsicament, que 1/ ara mateix hi ha dos Estats paral·lels enfrontats (l’antic i el nou) i que 2/ la guerra pot provocar moltes víctimes col·laterals.

Jo ja m’he comprat una butaca. Amb respatller inclinable.