Contra el pronòstic de les enquestes (totes menys la d'aquest diari), dels politòlegs i dels periodistes, Xavier Trias i Vidal de Llobatera tornarà a ser alcalde de Barcelona. Des d’un punt de vista democràtic, s’ho mereix, perquè Trias va perdre l’alcaldia per les maniobres de la guerra bruta organitzada des del Ministeri de l’Interior. Segurament no ha estat aquest el motiu que ha mobilitzat el vot a favor seu, sinó l’autoritarisme que ha caracteritzat el capteniment de l’equip d’Ada Colau i el seu club de fans. Amb una mica més de generositat per la seva part, abanderant com abanderava totes les causes positives, podrien haver-se eternitzat a la Casa Gran, però quan governes i et limites a cercar l’ovació de la teva minoria, la majoria se sent interpel·lada i respon. Tothom ha de tenir conviccions, però mai convé creure’s la pròpia superioritat moral.
Malgrat tots els intents que portarà a terme el Partit dels Socialistes per forçar Esquerra Republicana a votar Jaume Collboni com a alcalde, ni a ERC li convé abans de les generals entregar l’alcaldia de Barcelona a Collboni, ni al PSOE un pacte amb ERC. Tampoc es farà ara, abans de les generals, la sociovergència, és a dir, la coalició dels 11 de Trias i els 10 del PSC. Això només interessa a Trias per poder començar a treballar amb un govern estable, però ni a Junts per Catalunya ni al PSC tampoc els convé ensenyar les cartes abans de les generals i potser de les catalanes. Conclusió, Trias serà investit alcalde simplement com a candidat de la llista més votada.
Malgrat tots els intents que portarà a terme el Partit dels Socialistes per forçar Esquerra Republicana a votar Jaume Collboni com a alcalde, ni a ERC li convé abans de les generals entregar l’alcaldia de Barcelona a Collboni, ni al PSOE un pacte amb ERC
La iniciativa de Pedro Sánchez de convocar eleccions anticipades atura i ajorna qualsevol decisió important que pugui tenir efectes en el debat electoral. L'únic acord important que sí que tirarà endavant perquè beneficiaria tots els participants serà el que farà Lluc Salellas, candidat de Guanyem/CUP, nou alcalde de Girona, amb els vots de Junts i d’ERC. Seria impensable que el bloc de partits independentistes cedissin l’alcaldia a la candidata del PSC, Sílvia Paneque, la més votada.
Sociològicament, Convergència encara existeix com a nínxol electoral. Es nega a desaparèixer malgrat les ximpleries dels seus dirigents. I és Convergència perquè els que han tingut bons resultats han estat els candidats moderats i centristes a Barcelona, Sant Cugat del Vallès, a Figueres, a Martorell, a Igualada. Aquesta dada serà determinant per marcar el rumb del partit
Les eleccions municipals a Catalunya han registrat una victòria important dels socialistes, que recuperen territori perdut gràcies en part a l’OPA que ha fet a Ciutadans, col·locant a les seves llistes antics candidats del partit que va fundar primer i va enfonsar després Albert Rivera. Però les eleccions també donen una dada significativa. Tots els partits han perdut vots menys un i aquest és, paradoxalment, Junts per Catalunya. N’ha guanyat pocs, 16.652, però guanyar quan tots perden i tot el que els ha passat vol dir alguna cosa. I la cosa és que allò de Convergència sociològicament encara existeix com a nínxol electoral. Es nega a desaparèixer malgrat les ximpleries dels seus dirigents. I dic Convergència perquè els que han tingut bons resultats han estat els candidats moderats i centristes a Sant Cugat del Vallès, a Figueres, a Martorell, a Igualada. Aquesta dada serà determinant per marcar el rumb del partit i de tots els satèl·lits que han sorgit de l’òrbita pujolista, des del PDeCAT fins als que encara es reivindiquen com a convergents, el grup de Germà Gordó. La convocatòria de les generals contribueix al reagrupament perquè queden pocs dies, i ajuntar-se, sumar energies, sempre dona més bon resultat que fer el ridícul amb picabaralles incomprensibles.
Pedro Sánchez ha convocat les eleccions anticipades per aturar la rebel·lió interna al seu partit i posar la gent a treballar perquè les eleccions se celebrin en un ambient similar al del 2004, quan després de la infàmia de l’11-M, tota l’esquerra es va conjurar per evitar el govern de la dreta
Precisament, Pedro Sánchez ha convocat les eleccions anticipades per aturar la rebel·lió interna al seu partit. Després de la derrota a les generals, mantenir la legislatura equivalia a perllongar l’agonia i donar peu als seus adversaris interns al Partit Socialista a disputar-li el lideratge. Convocant eleccions obliga tothom a posar-se a treballar per l’objectiu comú de guanyar. Sumar i Unidas Podemos es posaran ràpidament d’acord. I el mateix haurien de fer els independentistes, si saben llegir el càstig rebut diumenge per les seves estupideses. Sánchez s’ho juga a tot o res, però intenta que les eleccions se celebrin en un ambient semblant a les del 2004, just després dels atemptats de l’11-M, per mobilitzar totes les esquerres i evitar un govern format per la dreta extrema i l’extrema dreta. La previsió a Espanya és una incògnita, però a Catalunya els socialistes arrasaran. Així i tot, el sobiranisme també té arguments per fer-se valdre si els sap explicar bé.