Dear Mr. Cambray,
Des de la meva terrassa de la casa de Begur, tot prenent-me un spritz d’aperitiu, llegeixo astorada les darreres notícies que informen dels conflictes que té vostè amb els seus treballadors i treballadores. També vaig escoltar-lo a la ràdio en el programa del Sr. Basté del passat dijous dia 28 d’abril, on vaig detectar un cert nerviosisme en les seves declaracions. Amb l’ànim d’ajudar-lo, m’atreveixo a adreçar-li aquest correu que mai sortirà a la llum pública a menys que vostè també tingui el telèfon intervingut amb el Pegasus o ens passi com a la pobra Letícia i el seu estimat “compi yogui”. Em dic Virgínia Fitzpatrick de Bofarull, doctora en Ciències Polítiques i actualment directora del màster universitari “Mediation, leadership and gender”. La meva expertise en relació amb aquests temes, em ve de família. Dec al meu pare, de professió diplomàtic i mediador en diversos conflictes internacionals arreu del món, el fet d’haver crescut sentint parlar de temes tan greus com la confrontació entre israelians i palestins, l’hostilitat entre les dues Irlandes i els cruents enfrontaments al País Basc —al conflicte català, el pobre home, malauradament, ja no hi va ser a temps—. Per aquest motiu, no me’n sé avenir de què passa en aquest país nostre, on tenim taules de diàleg que es congelen sense haver funcionat mai i conflictes laborals, que malgrat la seva senzillesa i banalitat, s’acaben escalant i cronificant. Com li va dir el Sr. Basté, “té molt mala peça al teler”, conseller.
Perquè vostè ha reflexionat mai sobre quin tipus de leadership vol arribar a practicar? Vol ser un líder paternalista o proactiu? Autocràtic o democràtic? Burocràtic o transformacional? Carismàtic o inspiracional? Natural o transaccional? O bé voldria vostè apuntar-se a l’última tendència de l’anomenat leader-coach? Observo des de fora que potser hauria de fer passes per reconduir el seu lideratge, donat que es troba enmig d’una perillosa espiral del conflicte. Com a vostè li agrada dir, “anem als fets”: des de l’òptica d’una mediadora qualificada, li detecto attitudes poc encertades que generen i multipliquen els enfrontaments. Per exemple, sol interpretar la conducta del professorat com una amenaça i es posa a la defensiva, parapetant-se darrere la Brimo. Planteja la negociació amb els sindicats, no com un win-win, sinó en termes de guanyar o perdre amb una resistència numantina. I també interpreta les recomanacions del Consell Escolar i les famílies com un qüestionament de la seva autoritat i vàlua professional.
Davant d’aquest panorama desolador permeti'm que li suggereixi l'atenta reflexió sobre el Decàleg de Competències Bàsiques que ha de dominar el bon líder en conflicte. Li prego que les llegeixi curosament:
- Saber escoltar activament.
- Empatitzar amb les emocions de l’altre.
- Analitzar i comprendre la realitat del conflicte i treballar amb els agents socials i territorials per resoldre’l.
- Saber establir diàlegs constructius i converses restauratives.
- Practicar la paciència i donar temps per fer que les coses passin.
- Passar del control de l’altre a la confiança en l’altre i abandonar el command-and-control, vulgarment dit ordeno y mando.
- Entendre el conflicte com una oportunitat per créixer.
- Saber passar del me al we, per motivar i facilitar la participació.
- Orientar-se a les persones per empoderar-les i mai desqualificar-les.
- Mostrar respecte i sensibilitat pels gender issues.
¿No troba vostè que les seves actuacions durant el conflicte semblen contradir aquests principis? Per exemple, no em queda clar si ha assistit personalment a les taules de negociació, practicant l’escolta activa, o ha delegat la tasca a tercers? Com pensa resoldre el conflicte si constantment menysté els sindicats que, ens agradin o no, representen els seus empleats i empleades? On és la seva empatia quan, per una banda, afirma entendre l’esgotament físic i emocional postpandèmic que pateix el professorat, però per l’altra, no atén les demandes laborals de tot el col·lectiu? Si a tot això hi afegim les seves imposicions com el calendari escolar o la imminència dels nous decrets educatius, aplicats peti qui peti, no es veu enlloc la seva confiança en els i les docents a qui acusa de ser resistents al canvi i a qui tendeix a desqualificar constantment. ¿S’ha proposat mai vostè ser un agent facilitador que permeti la participació dels seus subordinats i subordinades en la transformació que vol impulsar? No sé si sap que la gestió democràtica demana temps i paciència, i que voler córrer massa, encara que vostè digui que és bo per a l’alumnat, pot acabar provocant un efecte advers del tot no desitjat. Quan sento els seus plurals majestàtics en frases com “ens ho hem de dir” i “hem de fer que les coses passin”, em pregunto si de debò està comptant amb els altres o és un mer exercici retòric que amaga el seu discurs me. Vostè diu que ha vingut “a governar, no a gestionar” i potser sí que vostès governaran, però no convenceran. Com aconseguirà el seu horitzó educatiu si ningú no l’acompanya en el seu somni?
En la mateixa entrevista del Sr. Basté i al Parlament de Catalunya vostè va qualificar l'scratching, esdevingut el passat dilluns al paranimf de la universitat, com un acte incívic, irrespectuós, violent i poc d’acord amb actituds esperables del professorat. No li discutiré que a mi també em van semblar quatre arreplegats profeflautes, però permeti’m que li expressi la meva perplexitat sobre les seves afirmacions perquè, en realitat, aquestes protestes populars són manifestacions de manual d’una voluntat de resistència i desobediència no-violenta. Miri si no està interpretant esbiaxadament la realitat, ja que les seves crítiques em recorden molt les actituds que el deep state espanyol va tenir amb la desobediència no-violenta de l’1 d’Octubre i amb les protestes per la sentència del procés. You remember them, don’t you? Si més no, això és el que el meu pare, may he rest in peace, hauria pensat. S’ho ha mirat des d’aquesta perspectiva? No s'adona de fins a quin punt criminalitza la reivindicació no-violenta? D’aquí a que la Brimo identifiqui els participants només hi ha un pas petit i perillós cap a una democràcia vertical i orgànica. Em penso que li pot anar bé rellegir el llibre The force of non-violence: an ethico-political bind de la nostra última Premi Internacional Catalunya, concedit pel seu govern republicà, a la Sra. Judith Butler. De passada, es podrà posar al dia sobre aspectes relatius a les qüestions de gènere, perquè em sembla que li convindria entendre que el model heteropatriarcal de lideratge ha quedat ja periclitat i ara s’imposa un estil comunicatiu, verbal i no verbal, molt més proper a una sensibilitat gender fluid.
Espero que el meu correu desinteressat l’ajudi a refrenar la rebequeria que ha suposat trencar unilateralment les negociacions per haver fet del tema una qüestió personal. Desitjo també haver-lo acompanyat en la tasca de polir la seva capacitat de lideratge. Tanmateix, if I can be of further assistance, please do not hesitate to contact me discreetly.
Yours sincerely,
Virgínia Fitzpatrick de Bofarull