L’informe anual d’Amnistia Internacional denuncia l’abandonament que va patir el personal sanitari a Espanya durant els primers mesos de la pandèmia, el “desproporcionat” nombre de gent gran morta a les residències —especialment a Catalunya i a Madrid— i les actuacions “arbitràries” dels diferents cossos de policia per fer complir l’estat d’alarma. Però no s’espera que plegui ningú. Són només tres punts que demostren el que Fareed Zakaria, doctor en Governança Política per Harvard, explica a Diez lecciones para el mundo de la postpandemia: que no importa la quantitat d’Estat, sinó la seva qualitat. I aquí, sigui el molt estat espanyol o el poc (o molt) estat català, han tingut un nivell de bon govern perfectament descriptible. Cosa que en el cas de Catalunya és encara més dramàtic, perquè han governat els qui volen un estat propi i han demostrat que són més aviat lamentables. I no ho dic jo. Ni Amnistia Internacional (que sí que ho diu). Ho admet el mateix Quim Torra. I tant si van ser greus les hores. I els dies i els mesos. Malvats contra porucs, ho ha definit Oriol Mitjà. A aquest pas, llibre a llibre, el relat de la gestió de la pandèmia serà encara més esgarrifós que el de l’octubre del 2017.

De fet, a la Catalunya sense president, ja fa mesos que la pandèmia la governa un ens de nom Procicat, una mena de Déu nostre senyor que decideix fins als detalls més insignificants de les nostres vides, inclòs el que fem a dins de casa. Doncs bé, fa uns dies, Arturo Puente explicava a ElDiario.es que tot i que entre 10 i 30 representants d’administracions i organismes catalans es reuneixen cada dos dies des de fa un any per decidir sobre la nostra salut i els nostres drets fonamentals, “no hi ha actes del comitè tècnic del Procicat”. No se sap l’ordre del dia, ni quina gent hi participa, ni quina documentació s’ha consultat, ni a quins experts ni quins informes es fan sobre l’efectivitat de les mesures. Són les reunions a les quals Quim Torra va confessar al FAQS que es va arribar a connectar en secret. Unes valoracions que es traslladen als consellers de Salut i Interior perquè decideixin.

En un món cada cop més complex, necessitarem cada vegada més experts, cosa que els convertirà, si no ho ha fet ja, en una elit, amb uns coneixements que els donaran autoritat i poder

Ara el Procicat ha decidit que a la mitjanit de dijous a divendres, Catalunya tornarà al confinament comarcal. Home, no es podia saber. I ens ho imaginàvem, francament. Ja ens va avisar el conseller d’Interior fa 8 dies, abans de veure com havia anat la Setmana Santa. Cosa, per cert, que era un incentiu per fotre el camp abans no ens tornessin a tancar. Una crida amb megàfon a crear aglomeracions, en lloc de repartir les sortides. De fet, només calia mirar una mica. Als països del voltant. A les dades d’ocupació de les UCI. I al que va passar per Nadal. La lògica deia, tal com admeten en privat els responsables de Salut, que si d’aquí a poques setmanes, la vacunació permetrà fer un tomb, només calia aguantar una mica més amb les mesures que hi havia. Però, no. Ens van dir que necessitàvem aire i ens van donar un caramel·let, quan tots sabem que van voler salvar la Setmana Santa com van voler salvar el Nadal. I vinga, tots com un ramat a escampar la boira i altres coses. El pitjor no és fer marxa enrere ara, el pitjor és que ens tractin d’idiotes.

En un món cada cop més complex, necessitarem cada vegada més experts, cosa que els convertirà, si no ho ha fet ja, en una elit, amb uns coneixements que els donaran autoritat i poder. L’alternativa, que és l’instint i la ignorància, no porta enlloc. Ara bé, torno a l’esmentat Zakaria. Diu que la gent ha d’escoltar els experts, sí. Però que els experts han d’escoltar també la gent. I La yenka no ajuda gaire a la salut mental.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Montserrat Nebrera
Opinió P, P i P Montserrat Nebrera