Ramon Aymerich ha escrit un llibre troncal: La fàbrica de turistes. El país que va canviar la indústria pel turisme. Hi explica com, en els últims 60 anys, el turisme ha canviat la fesomia del país, urbanitzant la meitat del territori, malmetent recursos naturals i creant llocs de treball temporals. I ens n’hem adonat ara. Quan la pandèmia ha deixat buida Catalunya. Aquest és un fenomen català, però també espanyol. Vegin la docusèrie Palomares. Días de playa y plutonio. Qui va córrer a intentar demostrar que les platges espanyoles no tenien radiació va ser el ministre de Turisme del règim franquista, Manuel Fraga.
La presidenta del Consell de Formentera està enfadada aquests dies perquè una altra naviliera unirà Eivissa i Formentera amb els seus 51 metres d’eslora, 427 passatgers i 27 vehicles. Reclama al govern de Francina Armengol i a l’Autoritat Portuària la protecció del parc natural, amb freqüències de pas i embarcacions sostenibles. El turisme és depredador. Cert que genera riquesa, però cal veure a qui. Del turisme ha viscut, per exemple, la família que tenia uns apartaments i un xiringuito davant del mar a la platja de Migjorn de Formentera. Ara s’ho han venut. Ho van decidir abans de la Covid. Sort. Haguessin patit molt. I espero que gaudeixin de la jubilació. Però qui guanyarà diners ara explotant el territori ja no serà una família de l’illa. Serà Pachá. Però ni tan sols el seu fundador, el mític Ricard Urgell. Perquè l’home que va dominar la nit d’Eivissa es va vendre el grup al fons voltor Trilantic Capital. Diu que és el pitjor error de la seva vida. Té raó. Resultat? Els preus als antics apartaments s’han multiplicat per 10. I la platja paradisíaca va camí d’una privatització encoberta, com ha passat en altres llocs de l’illa. Qui guanya els diners i qui acaba apropiant-se d’un bé comú?
El turisme és depredador. Cert que genera riquesa, però cal veure a qui
Que Espanya té turismedependència ho demostra la decisió del govern de Pedro Sánchez que els britànics no hagin de fer-se cap PCR per entrar a Espanya. I, esclar, es dona la paradoxa que els espanyols que hi volen entrar a les Illes sí que se l’han de fer. A preus francament abusius que estan generant bons ingressos a moltes empreses. A algunes d’aquestes, com Quirónsalud, de propietat alemanya, t’hi deriven les companyies aèries, que durant aquests mesos no ho han passat bé. I això no és una bona notícia per als consumidors. Volar tornarà a ser un esport d’aventura. El vol de Vueling VY3511 havia de sortir a les 14.05 de l’aeroport d’Eivissa. Amb tots els passatgers asseguts i a punt de marxar, un pilot molt jove i simpàtic informa d’un petit problema tècnic, que esperaven resoldre en pocs minuts. Devia estar rovellat després de tants mesos. No hi va haver manera. Van haver d’enviar un altre avió des de Barcelona. Que va sortir passades les 8 de la tarda. Sis hores més tard.
Toca indemnització. La sorpresa és que tots els passatgers reben una resposta automàtica. D’una màquina: "A causa de la naturalesa de l'esdeveniment, Vueling no va poder evitar el problema perquè va ser provocat per circumstàncies imprevisibles i inevitables fora del control de Vueling, la qual cosa significa que Vueling no va poder posar en marxa cap mesura addicional per intentar minimitzar els inconvenients. Per tant, ens veiem obligats a denegar respectuosament la vostra reclamació d'indemnització".
Indústria depredadora, passaport sanitari discriminatori i companyies aèries al límit (de la vergonya). Benvinguts a la vella normalitat.