El 1962 Sarnoff Mednick va publicar la teoria associacionista de la creativitat. Aquest psicòleg del Bronx va pensar que havia identificat l’essència d’aquesta capacitat: memòria associativa que treballa excepcionalment bé. I va fer un test, anomenat d’associació remota, que encara es fa servir en els estudis sobre creativitat. En posarem un exemple: República Dominicana, corrupció, fuga. Em poden dir quina paraula s’associa a aquestes tres? No cal ser molt creatiu per respondre: rei. I no cal estar connectat permanentment a les notícies per saber que parlem de Joan Carles I. Ara bé, aquesta associació d’idees tan senzilla no lliga gens bé amb la grisor de la resposta dels poders de l’Estat, la creativitat de la qual ha brillat per la seva absència, tot i esperada. Perquè, esclar, l’Estat és una monarquia parlamentària. Ho diu l’article 1 de la Constitució: “La forma política del Estado español es la monarquía parlamentaria”. I no és cap altre que “Juan Carlos I, Rey de España” qui n’anuncia la seva aprovació. I ara és una Constitució signada per un presumpte corrupte i un fugat de la justícia. Com s’aguanta això? Què han de fer, doncs, els poders de l’Estat si el cap de l’Estat, que és l’Estat mateix, és el fugat?
El Regne d’Espanya no és homologable internacionalment, ni creïble pels seus ciutadans, si el fundador del règim és un corrupte, com ja ho va ser l’anterior cap d’estat
Doncs encara que no ho sembli, tenen una gran oportunitat. Una oportunitat de ser, mínimament, creatius. Primer, els jutges del Suprem, encara que sigui la sala de vacances, han d’emetre una ordre de cerca internacional i que l’emèrit sigui jutjat. I també Felip VI, per encobriment. És imprescindible. Però és necessari també un referèndum sobre monarquia o república i un canvi constitucional. Perquè el Regne d’Espanya no és homologable internacionalment, ni creïble pels seus ciutadans, si el fundador del règim és un corrupte, com ja ho va ser l’anterior cap d’estat, per cert, que és qui el va endollar al càrrec. Espanya està davant de la gran oportunitat de regenerar-se, que vol dir també resoldre d’una vegada per totes l’encaix o l’adeu de Catalunya. Fixeu-vos que els ciutadans de Catalunya van votar un Estatut que 11 jutges i un mort van considerar que no cabia en aquesta Constitució signada per un corrupte. És una gran oportunitat per resoldre la crisi política que ha portat mig govern de la Generalitat a l’exili i mig a la presó, i els presos i exiliats han de formar part de la solució, que ha d’acabar amb un segon referèndum sobre la independència.
El que em temo és que d’animals polítics i amb sentit d’Estat, encara que alguns a vegades vulguin imitar Winston Churchill, a Espanya hi ha exactament el número que precedeix a l’1 en una sèrie numerada.