Showtime va estrenar el 30 de juny la sèrie The loudest voice, basada en un llibre de Gabriel Sherman, que explica la història de Roger Ailes, el creador de Fox News, la cadena de notícies del magnat Rupert Murdoch, que va basar l’èxit en dir a milions de nord-americans el que volien sentir. De fet, per dir el que ha portat Donald Trump a la Casa Blanca. Propaganda racista i patriotisme histèric. Es tracta, només, de reforçar la cosmovisió de l’americà blanc temorós de la globalització. Un pensament únic, sense fissures, que és exactament el mateix que encarna Donald Trump, que acaba d’acomiadar Dan Coats, el director d’Intel·ligència, perquè ha gosat contradir-lo en les seves mentides i ha dit que Vladímir Putin és un enemic, Kim Jong-un no és de fiar, l’Iran compleix l’acord nuclear i el canvi climàtic és una amenaça. Total, que Trump nomenarà John Ratcliffe perquè és lleial, i així es blinda de la realitat exterior, amb fidels a la persona i a la causa. No fos cas que algú pensi diferent, dubti o tingui empatia amb els altres.

Però, en fi, no pateixin, això no només passa als Estats Units. Mirin a Ciutadans. Albert Rivera  ha fet un cop de timó per envoltar-se només d’afins. Democràcia de pensament únic. Apologia de la gent “lleial”. No sigui cas que algú posi en dubte l’estratègia del líder. Però, en fi, no cal anar a Ciutadans. També hem vist com al món que va ser majoritari a Catalunya, justament perquè hi havia des d’espanyolistes liberals a nacionalistes catalans, els qui no combreguen amb tot el que diu Carles Puigdemont tenen els dies comptats en la presa de decisions, no ja a Junts per Catalunya, sinó al mateix PDeCAT. No sé si els sonen Marta Pascal, Carles Campuzano o Jordi Xuclà.

Cadascú espera, com de la Fox, que el seu partit, el seu diari, la seva ràdio i la seva tele, li expliquin el que vol sentir

Però, en fi, no cal buscar a les cuines dels partits. Només cal haver vist el debat d’investidura vergonyós que es va fer tres mesos ―tres mesos!― després de les eleccions. Cap mena d’oportunitat al consens, cap mena d’oportunitat al pacte. Pedro Sánchez vol governar sol com si tingués majoria absoluta i incapaç d’escoltar als altres. Podemos vol ministeris i no es conforma amb un pacte a la portuguesa. Dues esquerres incapaces de persuadir-se, ningú disposat a deixar-se convèncer. Ni a Espanya, ni a Catalunya, on vivim una autèntica guerra de trinxeres entre independentistes, així a Twitter com entre els partits. Els independentistes es maten entre ells, els no independentistes i els independentistes si fa no fa, amb excepcions que de tan excepcionals fan posar les mans al cap al món de la puresa. Cadascú espera, com de la Fox, que el seu partit, el seu diari, la seva ràdio i la seva tele, li expliquin el que vol sentir.

Roger Ailes, hemofílic i un autèntic assetjador sexual, va morir el 2017 d’un cop al cap, però es deu estar mirant el seu triomf pòstum amb cínica satisfacció.