El diccionari enciclopèdic francès Larousse inclourà la paraula remuntada en la seva nova actualització. El culpable d’aquesta novetat és el partit Barça-PSG que es va jugar el 8 de març del 2017 al Camp Nou i en el qual el millor Neymar que es va veure a Can Barça va fabricar un 6 a 1 que superava el 4 a 0 de l’anada a París. Aquell partit, que explica moltes coses, no té títol al darrere, però ja forma part de les enciclopèdies. La notícia l’hem conegut en ple confinament, un confinament que, òbviament, ha aturat el futbol. Perquè el futbol, agradi o no, és un mirall de la societat. Per això ara torna. I és una bona notícia. Potser vostès pensaran que la gravetat de la crisi sanitària que hem viscut ha despullat una societat que idolatrava Leo Messi i ignorava els científics que ens han salvat. Segur. Però aquest és un altre debat. La realitat és que el futbol segueix sent l’invent que millor ens explica. I que Pedro Sánchez, en la seva primera homilia optimista en gairebé tres mesos, anunciés dissabte que torna la Lliga, forma part de la lògica més elemental.
Aquesta setmana, arran del combat entre els púgils Fernando Grande-Marlaska i Diego Pérez de los Cobos, i passada la urgència del dia a dia, hem rebobinat a aquells primers dies de març. I el futbol també ens els explica. Sempre hi ha un partit que ho explica tot. Un estudi d’Edge Health, una institució que analitza dades del Servei Nacional de Salut Britànic, i publicat pel Sunday Times, conclou que el partit Liverpool-Atlético de Madrid disputat l’11 de març i al qual van assistir 3.000 madrilenys, va provocar 41 morts per coronavirus. És una xifra estimada, però el director de salut pública de Liverpool, Matthew Ashton, ja va dir el 3 d’abril que jugar aquell partit va ser un error. Segons l’Imperial College de Londres i la Universitat d’Oxford, a Espanya ja hi havia en aquells moments 640.000 casos. No sabem encara res del cert perquè oficialment hi ha ara a Espanya 236.000 casos, i trigarem a posar ordre. Però el que està clar és que aquell mateix dia, 11 de març, l’Organització Mundial de la Salut va declarar el coronavirus pandèmia global, i només dos dies més tard Pedro Sánchez declarava l’estat d’alarma.
L’esport en general i el futbol en particular són un reflex de la societat. Per tant, la tornada de la Lliga explica també el moment. Un relaxament del confinament més dur del món
De fet, hi ha un altre esdeveniment esportiu que explica la desorientació dels governants i les decisions erràtiques, ja la setmana abans d’aquest partit. “La decisió d'ajornar la prova s'ha pres seguint les recomanacions de prudència en esdeveniments esportius internacionals i tenint en compte que el 52% de les prop de 17.000 inscripcions a l'edició d'enguany de la Marató de Barcelona corresponen a persones de fora de l'Estat”, deia el compte oficial a Twitter de l’Ajuntament de Barcelona el 7 de març. La marató s’havia de fer el 15 de març. El mateix 7 de març Fernando Simón va dir que, a diferència d’aquesta prova, les manifestacions del 8-M eren per a nacionals. I que, per tant, no hi hauria una afluència massiva de persones de risc. Però, per exemple, no era per a nacionals que 3.000 madrilenys viatgessin a Liverpool.
Així que, ja ho veuen. L’esport en general i el futbol en particular són un reflex de la societat. Per tant, la tornada de la Lliga explica també el moment. Un relaxament del confinament més dur del món, però, això sí, amb la profilaxi que va faltar a l’inici de la crisi. Partits sense públic. No són les terrasses, ni els restaurants, ni tan sols les platges el que ens marcaran la fi de la distopia. El dia que 100.000 socis cridin a les grades de l’estadi un gol de Leo Messi, haurem fet, segons el diccionari Larousse, la remuntada.