Des d’avui portar mascareta és obligatori a Catalunya en qualsevol espai públic, que vol dir si surts de casa, i sota amenaça de 100 euros de multa. Collonut. Res a dir. Ja no tinc ganes de discutir. Que fins ara ens havien dit que era de sentit comú que sense ningú al voltant no calia? És igual. Que el cap de malalties infecciones del Vall d’Hebron, Benito Almirante, diu que és una decisió política i no científica? Molt bé. Que és una cortina de fum per tapar la mala gestió del brot del Segrià? Perfecte. Que és una mesura per evitar el relaxament perquè tots estàvem farts de veure gent amb la mascareta al colze? Cap problema. Que la decisió es pren perquè es veu que ara sabem que el virus es transmet per l’aire? Endavant. Que ningú ha donat una explicació convincent? Ja no tinc res a dir. Els uns que trobin la vacuna i els altres que convoquin eleccions. Jo em faig meva la frase de l’únic cap en qui crec. Com li ha dit el trobador de Nova Jersey a Donald Trump, “put on a fucking mask”. És paraula de Déu.

L’important és que ens posem alguna cosa a la cara i callem. Potser el silenci ens aniria bé. Però farem un últim esforç per ser crítics, amb el govern que sigui i per molt imprevisible que sigui el virus

Ara, no es pensin que amb la decisió de l’epidemiòleg en cap Quim Torra i la consellera de Salut efectiva Alba Vergés hem arribat al final del camí, eh. Ahir encara ens deien que per fer esport no cal la mascareta. Però aviat ens diran que també és obligatòria per córrer pel carrer i per passejar sol enmig d’un bosc. Fins i tot ens donaran instruccions dient quantes vegades ens la podem deixar a la barbeta per fer un glop d’orxata o de cervesa o quantes queixalades podem fer d’un croissant o d’un entrepà de pernil abans de tornar a tapar-nos la cara i el nas. Aquest estiu acabarà triomfant el moreno mascareta perquè serà obligatori l’ús a la platja, fins i tot durant el bany. I falta poc perquè ens diguin que la mascareta és també obligatòria dins de casa i que la policia pot trucar a la porta en qualsevol moment i fer recompte de familiars i mascaretes com a les pel·lis de presons. Ah, i òbviament, el sexe haurà de ser amb mascareta, cosa que criminalitzarà, suposo que sota multa de 100 euros, el sexe oral.

Exagero? No ho crec. És l’evolució lògica. A l’inici de la pandèmia ens deien que la mascareta no servia per a res. Que només l’havien de dur els sanitaris. Que donava una falsa sensació de seguretat. És igual si era perquè no n’hi havia. La solució no era la mascareta, era quedar-se a casa tancats. Després vam estar discutint sobre els tipus de mascareta. Que si l’efa no sé què, que si l’efa no sé quants. Era l’època de si els guants amunt i els guants avall (per cert, jo crec que al súper guarden la gravació de tots nosaltres intentant obrir una bossa de plàstic amb els guants posats, per fer-nos xantatge un dia). Per sort, la història dels guants va acabar. Però la de la mascareta, no. De no servir per a res, s’ha convertit en obligatòria encara que estiguis sol al món. Ah, i és igual si ara resulta que, en realitat, no cal una mascareta sanitària, sinó que serveixen les fetes de qualsevol tros de roba, siguin amb la bandereta espanyola, l’estelada, un disseny de colorets o el logo de l’empresa. És un negoci emergent. Bé, i també és igual si ara resulta que les de roba no serveixen per a res. L’important és que ens posem alguna cosa a la cara i callem. Potser el silenci ens aniria bé. Però farem un últim esforç per ser crítics, amb el govern que sigui i per molt imprevisible que sigui el virus.