La batlle (jutge) andorrana Stéphanie Garcia Garcia ha notificat que són investigats per delictes molt greus l’expresident Mariano Rajoy, els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez i part de la cúpula policial del moment, com l’ex director general de la policia Ignacio Cosidó, el comissari Eugenio Pino i la seva mà dreta Bonifacio Díez. De l’àngel de la guarda de JFD, Marcelo, no en diu res.

Contra ells, l’Institut de Drets Humans d’Andorra, el col·lectiu Drets i Higini Cierco (ex màxim accionista de BPA) van presentar una querella per un atac a la sobirania andorrana mitjançant les coaccions, les amenaces, l’extorsió i el xantatge. La batlle hi afegeix la coacció a òrgans constitucionals andorrans i la creació de document inveraç, i ha enviat una comissió rogatòria a Espanya per notificar a tota la colla del PP i de les clavegueres que són investigats. Ja es veurà si seuen al banc dels acusats, però hauran de declarar en seu judicial, segurament a Madrid. Si no, tindran una citació de recerca internacional. I hi ha delictes que poden arribar a ser de 10 anys de presó.

El govern espanyol i les clavegueres van fer caure un banc d’un país sobirà per perseguir rivals polítics

Tots ells haurien participat en l’extorsió als dirigents de la BPA, per exigir-los els suposats comptes d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. Si no ho feien, farien caure el banc (i la filial Banco de Madrid), com així va ser gràcies a informació suposadament falsa facilitada al Tresor dels Estats Units, amb la connivència, per cert, del cap de govern andorrà Antoni Martí. I això que el negoci d’Andorra es basa en el secret bancari. Valia més el suport de Rajoy per tenir un bon tracte de la UE. I potser la ideologia política. O ves a saber.

El cas és que el govern espanyol i les clavegueres van fer caure un banc d’un país sobirà per perseguir rivals polítics. I van desviar l’atenció a la BPA en lloc del banc d’origen de la fortuna dels Pujol, Andbank, per evitar, presumptament, descobrir connexions que afectaven el rei Joan Carles. I aquí no passa res. Als mitjans de comunicació espanyols ―amb les excepcions habituals― no hi ha cap escàndol. I això que ja fa temps que ho va explicar el CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, amb gravació inclosa a l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso.

Però res, ha calgut una escletxa, vuit anys després, per on s’ha colat la justícia andorrana i les ganes de revenja de l’excomissari Villarejo. A l’espanyola, a l’hora d’investigar l’Operació Catalunya, aquella on es van fer “cosas chungas”, ni hi és ni se l’espera. Al duopoli televisiu tampoc. I a tots els periodistes exprogres que han envellit pitjor que Felipe González, encara menys. L’Estat és propietat privada seva. Ara ja ningú pregunta qui era el senyor X.