José Luis Martínez-Almeida Navasqüés, alcalde de Madrid, advocat de l’Estat i destacat aguirrista ha anat a inaugurar el nou camp de futbol del barri de Sanchinarro de la capital d’Espanya i ha desplegat tota la seva essència. Va arribar, va trobar una pilota i es va posar a fer uns tocs sense que l’esfèric toqués el terra. Algú ho va gravar i ell mateix va presumir al seu compte de Twitter que, als seus 45 anys, està al mercat. Engrescat, ell mateix o algun assessor va voler jugar al clàssic polític-xuta-penal-i-marca-gol. I tant si ho va fer. Sembla que sense porter. I va marcar gol. Això sí, abans d’entrar a la porteria la pilota va impactar a la cara d’un nen... I va l’home i celebra el gol! I, a més, el seu servei de comunicació ho intenta amagar a les xarxes! Total, que em sembla un símil immillorable per al que li passa al Barça. No perquè sigui el davanter que ―amb permís de Braithwaite― li falta als de Quique Setién, sinó pel ridícul monumental.

Ridícul del qual comença a estar fart Leo Messi. I, sobretot, ridícul que ha subratllat, amb una sola paraula, Gerard Piqué. Titelles a part, està clar que si tu bases el teu projecte en l’odi a l’altre (que és d’on neix la candidatura de Sandro Rosell i després la de Josep Maria Bartomeu), no vas enlloc, acabaràs transmetent només odi, que és el que ha passat amb el Barçagate, el Trollsgate o com li vulguin dir a l’episodi consistent a pagar un milió d’euros a una empresa perquè intenti omplir de merda la reputació dels teus rivals i dels teus propis jugadors.

Barto va convocar eleccions el 2015 i les va guanyar de pallissa... perquè des de la crisi del gener a Anoeta, Messi va decidir guanyar-ho tot. D’aquelles eleccions plora la criatura. Però, malgrat tot, torna a ser el moment

El resultat de tot plegat és que el Barça ha passat de tenir Unicef a la samarreta a lluir-hi Qatar, carregant-te tots els valors que has estat predicant. El resultat és que has passat a la història per haver permès jugar l’1 d’octubre, mentre la policia apallissava els teus aficionats. El resultat és que l’estil de joc ha passat del cruyffisme de Pep Guardiola i Tito Vilanova al no se sap què del Tata Martino, Luis Enrique i Ernesto Valverde. I ara corre a arreglar-ho. El resultat és que t’has carregat la Masia i has tingut una planificació esportiva nefasta, incapaç d’acompanyar Messi en la seva recta final. El resultat és que has fet fora els nens de l’estadi i l’has convertit en un parc temàtic de japonesos. El resultat ha estat judicialitzar l’entorn del club. El resultat ha estat que tot i tenir encara Messi, has anat buidant l’estadi. El resultat és que t’has carregat la reputació esportiva i la reputació institucional.

Sandro va marxar i mai va explicar per què. Barto va convocar eleccions el 2015 i les va guanyar de pallissa... perquè des de la crisi del gener a Anoeta, Messi va decidir guanyar-ho tot. D’aquelles eleccions plora la criatura. Però, malgrat tot, torna a ser el moment.

President, posi les urnes.