La matinada de dilluns van arribar a la platja de Migjorn de Formentera, entre el Kiosko 62 i Sa Platgeta, una petita embarcació. Res estrany en ple mes d’agost. Però no era la tripulació de cap iot anant a buscar el dinar en un d’aquests restaurants a peu de sorra blanca i aigua caribenya. Arribava des d’Algèria amb sis persones que fugien de la misèria. La Guàrdia Civil ja els ha detingut. Dos eren menors d’edat. Primer van trobar la pastera i després, distribuïts per l’illa, quatre immigrants. Els altres dos havien aconseguit creuar fins a Eivissa. El cas és que dilluns a dos quarts d’onze del matí, els turistes van veure com la Guàrdia Civil arribava per terra al lloc on hi havia una llanxa blava, de quatre metres i mig d’eslora i un motor Yamaha de 60 cavalls. A dins hi havia, abandonats, bidons de gasolina, aigua i algun tipus de documentació que apuntava que l’embarcació venia del nord d’Àfrica, probablement d’Algèria. El vent del sud i unes condicions climatològiques impecables per navegar van permetre que la llanxa arribés l’illa. De fet, Alger és a 250 quilòmetres en línia recta de Formentera.
L’episodi de la pastera és un altre cop de puny que recorda la realitat del món als qui encara creuen poder aïllar-se en suposats paradisos hippies
Ara, aquests Ulisses moderns, acabaran a un Centre d’Internament d’Estrangers i els repatriaran. Els menors quedaran al Centre de Menors Pare Morey, a Sa Coma. No és la primera vegada que arriba una pastera a les Pitiüses. Acostumen a sortir de la ciutat de Dellys i busquen la platja des Caló d'en Serra, a Eivissa. El desembre passat van arribar a la gran de les Pitiüses uns 50 algerians, 18 dels quals, per falta d’espai als CIE, van rebre el permís per embarcar cap a la Península. El seu destí final no són unes vacances. El seu destí final és la vella metròpoli: França.
Aquesta setmana, un helicòpter de la Guàrdia Civil s’ha passejat per la platja de Mitjorn. No desplegarà cap pancarta, ni tirarà cap pilota de Nivea al mar. Deu sospitar que poden arribar més pasteres. O, simplement, treu pit. De tot aquest episodi no hi ha una foto icònica com la dels marroquins enfilats a la tanca de Melilla mentre dos ciutadans juguen al camp de golf construït al costat. Però queda, un cop més, el contrast amb milers de persones que omplen una illa saturada, el lloc amb el metre quadrat més car d’Espanya, on els treballadors del sector servei dormen en condicions lamentables perquè aquí cada habitació és un tresor, però han de fer bona cara perquè l’escenari quedi disposat pels qui tenen la il·lusió d’unes vacances perfectes per penjar a Instagram. L’episodi de la pastera és un altre cop de puny que recorda la realitat del món als qui encara creuen poder aïllar-se en suposats paradisos hippies on ara ja es paga la zona blava, on fins i tot les bicicletes tenen el seu propi carril bici i on és impossible viure sense una targeta Visa.