Els Estats Units faran públic d’aquí a 10 dies un informe detallat amb casos de “fenòmens aeris no identificats”. Que és la manera que han trobat per no dir ovnis. Es veu que ovnis no queda seriós. Serà, en tot cas, diuen, la publicació més important feta mai sobre aquest fenomen, que encara reuneix el dia 11 de cada mes uns quants aficionats a Montserrat. I no em facin dir per què venen el dia 11, perquè no ho sé. Bé, el cas és que ho ha aconseguit una periodista de nom Leslie Kean, que el 1999 va tenir accés a un document francès on pilots militars i civils sospesaven la possibilitat que hi hagués civilitzacions extraterrestres allà on hi ha la veritat, que tothom sap que és allà fora. Des de llavors no ha parat d’investigar i de pressionar per tal que els Estats Units expliquin també el que saben. Al març ja va publicar l’article "Com el Pentàgon va començar a prendre’s seriosament els ovnis". I fins i tot Barack Obama va explicar al late de James Corden que “hi ha gravacions i registres d’objectes al cel, que no sabem exactament què són, no podem explicar com es mouen ni les seves trajectòries”. Ha arribat el moment.

D’ovnis també n’hi ha en política. Més concretament, opnis, objecte polític no identificat, que és com Jacques Delors va batejar la Unió Europea

No crec que hi aparegui el testimoni d’Antonia Soler Rius, 80 anys, que el matí del 29 de gener de 1969, passejant pel bosc, a Matadepera, va veure al cel un objecte lluminós en forma de “peix aplanat”, que va anar baixant fins a aterrar al costat de casa seva. L’ovni tenia, als costats, unes marques rodones, i d’una corona interior sortien llums verdes i grogues. L’aparell feia dos metres i mig per un metre i mig, i la dona no hi va veure portes. Això sí, el devia conduir un ET bon pilot, perquè diu que a l’hora de baixar, fent una trajectòria de 90 graus, va mesurar perfectament on eren els cables d’alta tensió i no els va tocar. Si no, ara a Matadepera tindríem un Alf rostit exposat al Casal de Cultura. El cas és que no va passar res i, segons va explicar la senyora fa trenta anys, al cap de pocs segons de ser en terra vallesana, l’ovni es va tornar a aixecar en diagonal i se’n va anar direcció a Terrassa. No devia veure massa futur en un lloc que després s’ha omplert de residències de luxe. Cosa que ens indica que ser extraterrestre no garanteix ser un visionari. Ah, i que si la senyora s’ho va inventar? Home, no garanteix res, però els investigadors que hi van anar després van trobar marques allargades al terra que, asseguraven, no tenien explicació. No estaven fetes per animals ni per maquinària agrícola. Per cert, que allò va tenir conseqüències, perquè tres anys més tard, aviat en farà 50, fascinats per casos com el de Matadepera, dos treballadors del tèxtil de Terrassa van morir decapitats per un tren. Ells mateixos es van posar a les vies en posició ritual.

D’ovnis també n’hi ha en política. Més concretament, opnis, objecte polític no identificat, que és com Jacques Delors va batejar la Unió Europea. Certament ho és. Per les coses bones i per les dolentes. I, de fet, aquesta és una descripció que s’avindria molt bé amb Espanya. Aquesta setmana ha mort Manuel Clavero Arévalo, que al capdavant del Ministeri per a les Regions va ser determinant per tal que la UCD acceptés el cafè per a tothom i no només l’autonomia de les tres nacions que havien votat —o que estaven a punt de fer-ho— els seus estatuts durant la Segona República. D’aquí plora la criatura. Allà van morir les “nacionalidades y regiones” que consagra, encara, l’article 2 de la Constitució. Ara que tothom torna a parlar de taules de diàleg i sortides polítiques, també estaria bé que Espanya revisi els seus expedients. Potser trobarien alguna solució, encara que sigui un altre opni.