— Tinc la sèrie.
— De què va?
— Mmm… Un bisbe que renuncia davant el Papa pel seu amor a una dona. Però fa el pas, ¿eh?, no com el Richard Chamberlain.
— Per molt que hi posis un bisbe, això sembla una còpia…
— Espera. La dona és una psicòloga 14 anys més jove, divorciada amb dos fills d’un pare musulmà! Què et sembla? I, això és el millor… escriu novel·les eròtiques… i satàniques.
— Satàniques?
-— Sí, posem que ha escrit El infierno en la lujuria de Gabriel.
— Luxúria, eh?
— Ah, i el bisbe és antiavortista i homòfob, un retrògrad, vaja. I indepe! Li agrada sortir a la tele i havia donat suport a unes teràpies de conversió d’homosexuals. He inventat l’associació Verdad y Libertad, que dona medicaments a gais, practica electroxocs i castració química i els fa abraçar-se despullats i banyar-se en una piscina. Hi he posat un exparticipant a les teràpies que denuncia que el bisbe casava els nois que havien superat l’homosexualitat, contra la voluntat de les famílies.
— Ja.
— També hi apareix el personatge d’una monja.
— Amiga?
— Amiga del Papa, no del bisbe. Ah, i del Messi… és argentina. I acusa al bisbe d’estar trastocat i desequilibrat.
— Tu sí que estàs trastocat.
— I tot passa en una ciutat petita, res de Barcelona. I acaben tots dos instal·lats al palau episcopal. He imaginat un edifici neoclàssic del segle XVIII, amb mostres del romànic, del gòtic i del renaixement, amb pintures, escultures, orfebreria...
— I com vols que visqui al palau episcopal si dius que ha dimitit?
— És que és bisbe emèrit! I manté la casa, el sou, pot ordenar sacerdots, donar la confirmació, dir misses privades. I encara porta l’anell, el bastó i mitra i exigeix seguir participant a les reunions de bisbes. Però vaja, faig que acaba treballant al sector agrari, perquè és enginyer agrícola.
— I el Vaticà el deixa?
— No! El Vaticà envia uns emissaris secrets per fer-li un exorcisme!
— I no deies que hi havia uns nens?
— Sí, els nens corren pel palau episcopal mentre ella escriu novel·les eròtiques. Mel de bisbe! I publica una novel·la per Sant Jordi i és la més venuda. I firmen llibres tots dos!
— Ja. Mentre els persegueixen els exorcistes. Mira, noi. Torna al teu lloc i pensa una altra cosa. Això és massa rebuscat i no ens ho comprarà ningú.