La guerra de Crimea va enfrontar, entre 1853 i 1856, una part de l’Imperi Otomà, Gran Bretanya i França contra Rússia. Van enviar a l’escorxador, com tantes altres vegades a la història, milers de persones. Soldats joves que van morir, principalment, per desnutrició, malalties i un deficient tractament sanitari. De fet, en aquella guerra hi va haver una sola heroïna. O unes quantes heroïnes, encapçalades per Florence Nightingale. Nascuda a Florència ―d’aquí el seu nom― de pares britànics, va estudiar infermeria malgrat l’oposició de la família, i quan va esclatar la guerra, va reclutar 40 infermeres per atendre els ferits als afores d’Istambul. Allà li van posar el sobrenom de la dama del llum, per les seves guàrdies nocturnes amb un llum a mà per si algú la necessitava. Durant el primer estiu de Florence a Scutari, uns 4.000 soldats van morir per malalties com el tifus, la febre tifoide, el còlera o la disenteria. Més que per ferides al camp de batalla, els soldats morien per les nefastes condicions higièniques. I ella va aconseguir el permís de la reina per imposar millores dràstiques en les condicions higièniques. Coses aparentment tan senzilles com airejar i netejar a fons les sales d’hospitalització, rentar els pacients, canviar els llençols o preparar menjar sa, que salvaven vides. Aquest és el seu llegat. La higiene salva vides, sí. La pandèmia ens ha fet ser conscients de la importància de rentar-se les mans, d’airejar els espais o de la desinfecció de superfícies. I gairebé dos segles després, les infermeres han tornat a ser les heroïnes. Les mateixes que es manifesten demanant millors condicions laborals i un tracte digne. Infermeres que segur que prefereixen això que els premis i reconeixements. Per no haver de marxar.
Gairebé dos segles després de la guerra de Crimea, la humanitat ha estat capaç de trobar unes vacunes en un temps rècord i les mesures d’higiene implantades per Florence Nightingale en aquell conflicte han tornat a salvar vides, però continuem tenint la mania de fer la guerra i de matar-nos
Curiosament, les infermeres han sigut portada dels diaris aquesta setmana, coincidint amb titulars de l’estil “Macron adverteix Moscou que un atac contra Ucraïna tindrà conseqüències molt elevades". O “Rússia fa exercicis amb avions de combat a Crimea”. Efectivament, encara que es parli de desescalada, hi ha tambors de guerra a Ucraïna. Gairebé dos segles després de la guerra de Crimea, la humanitat ha estat capaç de trobar unes vacunes en un temps rècord i les mesures d’higiene implantades per Florence Nightingale en aquell conflicte han tornat a salvar vides. Però gairebé dos segles després continuem tenint la mania de fer la guerra i de matar-nos.
En aquests casos, sempre és millor anar als clàssics. A aquell filòsof francès que lluïa el 7 a la samarreta del Manchester United i que jugava amb el coll aixecat: “Pels déus, nosaltres som com mosques pels nens. Ens maten per distreure’s. Aviat, la ciència no només serà capaç de frenar l’envelliment de les cèl·lules, sinó que les arreglarà, i passarem a ser eterns. Només els accidents, els crims i les guerres ens podran matar. Però, desafortunadament, els crims i les guerres es multiplicaran”. Potser ho explica més intel·lectualment Yuval Noah Harari. Però l’historiador israelià no pot acabar els seus discursos amb un “estimo el futbol”…