Mentre a la política catalana vivim l’enèsima repetició de L’amor venia amb taxi, a la política hi passen altres coses. Una d’elles és la decisió de la plataforma España Vaciada de presentar-se a les eleccions. Un fenomen amb un ressò més aviat nul a Catalunya, però que és el més interessant i nou. I, agradi o no, mentre la política catalana es continuï jugant també al terreny de joc de Madrid, que sembla que serà per molts anys, segur que acabarà tenint repercussions a Catalunya.
El concepte España vacía el va crear Sergio del Molino el 2016 i es va convertir en España vaciada per motius polítics. Tampoc se li va fer massa cas el 2016, perquè aquí la majoria de govern ens va dir que l’any següent Catalunya ja no formaria part d’Espanya. Però, en fi. I per què existeix aquesta Espanya buida? Per molt motius, però Del Molino apunta una cosa amb molt sentit comú, que també ens podríem apuntar per a la nostra Catalunya buida, que hi és, sobretot al nord-oest. Els pobles tenen sentit perquè es van crear per donar suport a la gent que treballava al camp i a la ramaderia. I, si el sector primari desapareix, per què cal un poble? Perquè hi vagin els hípsters? No. A més, això de teletreballar per repoblar, com estem veient cada dia a les vies d’accés a Barcelona, no ho vol gaire gent. Però és que tampoc ho pot fer gaire gent.
Anem a un Congrés amb més fragmentació i, per tant, més condicionants a la formació de govern. Però, també, amb menys pes negociador de cada partit
Una altra cosa és el forat negre i la hiperurbanització de Madrid, que es va independitzant d’Espanya amb una macrocefàlia que està deixant enrere Barcelona. I això no és nou. I, de fet, explica moltes coses. No, Barcelona no queda enrere per culpa del procés. De fet, en realitat, el procés és fill d’aquest forat negre. El procés va ser la resposta catalana al Madrid centrípet. Una lluita pels diners i pel poder. El mateix que fa ara l'España vaciada. Però la diferència entre Barcalona i Conca, que no és millor ni pitjor, és que Barcelona és la capital d’un territori que se sent nació i es defensa reivindicant un Estat. Però, per la resta, la reacció catalana és exactament la mateixa que la de l’Espanya buida.
Bé, el cas és que ara hi haurà una candidatura al Congrés de l’Espanya buida. I algunes enquestes els donen 15 escons. Suficients per condicionar governs. Tenint en compte que l’Espanya buida comprèn l’anomenada Serranía Celtibérica (un territori el doble de Bèlgica, que va des de Burgos a Castelló, conegut també com La Laponia espanyola, perquè és el segon territori descobert a Europa amb menys de 8 habitants per quilòmetre quadrat) i la franja amb Portugal, estem parlant de 20 províncies que sumen 73 escons.
En aquestes 20 províncies, el 2019, el PSOE va obtenir 33 diputats, el PP 28, Vox 11 i Teruel Existe 1. Això vol dir que anem a un Congrés amb més fragmentació i, per tant, més condicionants a la formació de govern. Però, també, amb menys pes negociador de cada partit. També dels catalans, per tant, que van perdent aquella exclusivitat de partit frontissa. Ara hi ha 16 partits. Com a mínim en seran 17. Com afectarà a la política catalana aquest fenomen? Malfieu-vos dels que tenen una bola de vidre. Però, tot i que als partidaris del com pitjor, millor, ja els agradaria, d’entrada diria que és important que vagi bé la candidatura. Perquè, per molt buida que estigui, aquesta Espanya té uns escons al Congrés que aprofitaria Vox, que és qui s’ho està treballant, com ja va fer el trumpisme a les carreteres blaves dels Estats Units. I ja sabem com va acabar allò allà. I com acaben les coses aquí.