L’any 2019 va ser l’any de les protestes a tot el món. Els ciutadans del planeta van sortir als carrers irats contra els seus governs o, directament, contra els seus règims. El món estava enfadat. L’augment d’un 130% del combustible a Zimbàbue decretat pel president Emmerson Mnangagwa va estrenar els riots el gener del 2019. Al febrer, milers d’algerians van protestar contra el cinquè mandat d’un absent Abdelaziz Bouteflika, que va haver de renunciar i viu reclòs a casa des del 2013. També a Haití va començar al febrer la protesta contra Jovenel Moïse, que malgrat tot segueix on era. La celebració del 8 de Març, però també la vaga pel clima del setembre, ens van fer fixar d’una vegada en els drets humans de mig planeta i del planeta en si. Des del juny els habitants de Hong Kong van sortir al carrer de manera sistemàtica contra la llei d’extradició. A Puerto Rico van obligar a dimitir el president Ricardo Rosselló quan es va filtrar un xat sexista i homòfob del govern a Telegram, amb Ricky Martin liderant les protestes. L’arrest de 43 universitaris a Papua per suposadament profanar la bandera d’Indonesia va fer sortir al carrer milers de persones a demanar un referèndum d’independència. A Hondures van protestar contra el president Orlando Hernández per voler privatitzar la sanitat i l’educació. A Iraq es van demanar millores dels serveis bàsics. A l'Equador, el paquetazo econòmic signat amb l’FMI va girar la població contra Lenín Moreno. L’encariment del bitllet del metro va obligar a decretar l’estat d’emergència a Xile, amb l’exèrcit al carrer i tot. L’intent de cobrar per fer trucades de WhatsApp al Líban ja va obligar a dimitir Saad Hariri. Fins i tot a Iran la població es va mobilitzar contra l’augment d’un 300% del preu del combustible. A Bolívia hi va haver un cop d’Estat després de les protestes per un irregular recompte de vots i Evo Morales va acabar a Mèxic. A Malta hi va haver mobilitzacions per l’assassinat d’una periodista. A Colòmbia la protesta va ser per demanar reformes educatives o el compliment dels acords de pau amb les FARC. A França, els armilles grogues van començar a protestar per l’augment del preu del combustible. A l'Índia es va protestar contra la discriminació dels musulmans...
...I a Barcelona contra la condemna a presó de mig Govern, la presidenta del Parlament i els líders socials. Sí, la protesta de Barcelona forma part del malestar del món per molt que molesti l’oficialitat espanyola, mitjans de comunicació inclosos, que mai els inclouen en les protestes mundials.
Fins que va arribar el 2020.
Les distàncies socials fomenten l’aïllament, cosa que ja va bé als qui manen. Es perd intel·ligència i força col·lectiva
Aquell virus va aturar les protestes a Hong Kong, primer, i a tot el món a partir del març. Els confinaments de la població, amb més o menys mesura, han portat una falsa pau. Les distàncies socials fomenten l’aïllament, cosa que ja va bé als qui manen. Es perd intel·ligència i força col·lectiva. Les protestes no han acabat. El moviment Black Live Matter n’és el gran exemple. Però compte que no s’aprofiti que la Covid passa per Valladolid, perquè ja vam callar massa amb les retallades de drets i llibertats, començant per la dels periodistes a l’hora d’explicar, a cegues, la gestió de la pandèmia, com ha denunciat l’observatori Mèdia.cat.