La Coordinadora 25-S, formada per diferents col·lectius veïnals, activistes socials i militants de partits d’esquerra, havia comunicat a la delegació del govern espanyol a Madrid la voluntat de fer un acte de protesta avui, dia de Sant Jordi, davant del Congrés dels Diputats, complint totes les mesures sanitàries que calguessin. L’entitat demanava, una vegada més, però amb especial èmfasi, la derogació de la llei mordassa, la fi de la brutalitat policial i la dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska. No ho podran fer. No ho podran fer perquè a Espanya continuen suspesos drets fonamentals com el de la lliure circulació, però també el dret a reunió i manifestació. Amb mesures o sense. Prohibit protestar. Greu error. L’estat de dret no està —o no hauria d’estar— en quarantena. I la democràcia tampoc.

El PSOE i Podemos van pactar derogar la llei mordassa. I com diuen els de la coordinadora, no és una fake new. Bé, sí, perquè els governs, mal que li pesi a la Guàrdia Civil, són els grans creadors de mentides. Perquè en sis setmanes d’estat d’alarma ja s’ha fet servir més que en tots els anys del PP junts, sense que a ningú, especialment a Pablo Iglesias, li caigui la cara de vergonya. De fet, a la dirigent de Podemos Isa Serra l’han condemnat a un any i set mesos de presó, multa i inhabilitació per aturar el desnonament d’una persona discapacitada, “sense més proves que els testimonis dels policies”. Exactament el que ha passat amb 700.000 ciutadans en sis setmanes sense que ningú a Podemos obri la boca.

Tenint en compte el que ve, que és una gran crisi econòmica i social, aquesta mena d’estat policial absurd per lluitar contra un virus, només inspira por i retalla drets i llibertats

Diran que com s’ha de vigilar, aleshores, que es compleixi el confinament. El més estricte del món, com demostren els nostres telèfons intel·ligents. La resposta és amb informació i responsabilitat ciutadana. I només amb l’actuació policial quan sigui estrictament necessari. De fet, el ministeri de Fernando Grande-Marlaska, còmplice de tortures, va arribar a establir que només es podria multar amb la llei mordassa a qui mostri “oposició física davant de les instruccions donades pels agents”. Per tant, hauríem de pensar que a Espanya hi deu haver 700.000 persones violentes. Això voldria dir que hi ha un conflicte cada 10 segons. Després sabem, perquè ens ho expliquen cada dia a les notícies com si fossin heroïcitats, que el que es denuncia són la majoria de vegades fets insignificants. Tenint en compte el que ve, que és una gran crisi econòmica i social, aquesta mena d’estat policial absurd per lluitar contra un virus, només inspira por i retalla drets i llibertats. Com ho fa el mateix estat d’alarma. I hauria de preocupar molt més del que preocupa.

De fet, sembla que més que preocupar, hi ha molts ciutadans, potser els mateixos que acaparaven el paper de vàter com si fossin personatges d’El Hoyo, que ho aplaudeixen. Ja se sap que tota dictadura necessita els seus delators. Deuen ser els mateixos que no volen que ningú vagi a la segona residència perquè si ells no tenen jardí, que ningú en tingui, i que demanen un confinament més sever. Com si el virus el matés una dictadura. Si la nova normalitat ha de ser aquesta, val més que ens exiliem al Berlín que aquests dies ens crida des d’Unorthodox. O a Londres. Els polítics es volen comparar amb Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial. Quan la gent, per cert, no es quedava a casa. Ho tenen complicat. Primer encara han de beure molt whisky. I segon, i més important, Churchill parlava de democràcia. Però segur que no és per això que ara els britànics poden anar al camp, a la muntanya i a passejar. Segur que no.