L’entorn intel·lectual del primer Podem es vol fer seu el Green New Deal de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez (i de passada fer-se seva la mateixa congressista, convertida en celebrity mundial i futura aspirant a la presidència dels Estats Units). Héctor Tejero (Más Madrid) i Emilio Santiago (Ganar Móstoles), doctor en Biologia i doctor en Antropologia, respectivament, han escrit "¿Qué hacer en caso de incendio?", un manifest pel New Green Deal, amb pròleg d’Íñigo Errejon, que té més de pedagògic a l’hora d’analitzar el diagnòstic del canvi climàtic que de solució a la concentració de gasos d’efecte hivernacle. L’incendi està ben explicat, el que hem de fer els bombers per apagar el foc és més dubtós. Potser perquè els autors bàsicament proposen liquidar el capitalisme, com si l’economia de mercat no hagués portat cap benefici a la humanitat.

El que sí que és veritat és que si agafem les notícies de cada dia i estirem el fil, moltes ens porten a la crisi ecològica. Preguntin a Marc Castellnou pels incendis de la Ribera d’Ebre. Preguntin si la crisi dels refugiats té alguna cosa a veure amb la sequera que va patir Síria entre el 2007 i el 2010. O si no s’incrementarà la pressió migratòria a mesura que el canvi climàtic converteixi en inhabitables més territoris. Preguntin a Macron per la revolta dels gilets jaunes.

50 anys després de Woodstock, 50 anys després que uns joves qüestionessin la manera de pensar i fer del somni americà, hi ha una altra onada de joves conscienciats i de pensadors, una guerra de posicions, que torna a voler una societat més justa, més lliure i més verda. Una nova onada que encapçala el moviment feminista i mediambientalista. Són els nous hippies. No és estrany, per molt sistema del que formin part, que els anuncis de cervesa ens expliquin ara que els preocupa el canvi climàtic, el mar i les tortugues. La publicitat sempre és un bon símptoma dels moviments de fons. I el que arribarà amb més força a partir del setembre serà el mediambientalista, que tindrà aviat el seu 8-M particular.

“Tot home i tota dona tenen dret a somiar que s’enamoren, estirats en una hamaca”

De solucions n’aporten no només els autors citats, sinó molts organismes com ara l'ONU, que proposa reduir el consum de carn. Però potser perquè estem a l’agost, estic a favor d’una de les mesures que proposen els autors: un decreixement que ens doni més temps lliure. Menys malbaratament material i més abundància de temps. Paul Lafargue, recorden Tejero i Santiago, parlava en el segle XIX del dret a la mandra. Si hem de tornar a escriure els drets humans, els dos doctors proposen aquest: “Tot home i tota dona tenen dret a somiar que s’enamoren, estirats en una hamaca”. L’hamaca com a espai-temps idíl·lic. Els somnis com a inconscient que no es pot mercantilitzar. I l’amor com una cosa que no es pot comprar.

Llàstima que potser fem tard. Una hamaca en un complex turístic no és més que el que fèiem en un poble, ara convertit en un privilegi pel que paguem una fortuna. La publicitat influeix en els nostres somnis per vendre’ns el producte que volen. I, l’amor, ai, l’amor. L’amor està encapsulat en una app per a la qual necessitem un mòbil intel·ligent. Potser sí que la solució és liquidar el capitalisme.

 

Bernat Dedéu
Opinió Les rates i la història Bernat Dedéu
Elisa Beni
Opinió L'esforç i la malenconia Elisa Beni