A La riquesa de les nacions, Adam Smith va escriure que mai ningú no ha vist un gos canviar voluntàriament un os amb un altre gos. Bàsicament venia a dir que la clau del progrés humà està en el fet que som l'única espècie capaç d’intercanviar productes voluntàriament. I això és així des que fa entre 70.000 i 100.000 anys el nostre cervell va patir una mutació genètica i va arribar la revolució cognitiva. Des d’aleshores, una de les coses que va entendre el nostre cervell va ser la idea d’intercanvi. Es tracta d’un dels fonaments del progrés de la humanitat. Si em dones un plàtan, jo et tallo els cabells. O, si em dones un plàtan, te’n torno dos demà, que és la gènesi del crèdit. O, si em dones un plàtan, et protegiré dels dolents, que és la base de l’aparició de l'estat. I, fins i tot, de la religió. És aquesta capacitat d’intercanvi el que dona lloc a la divisió del treball i l’especialització. No tothom ho ha de fer tot. Jo puc construir cases, tu produir menjar i l’altre fer roba... i intercanviar-ho. Se’n diu divisió del treball. I fer-ho cada dia permet el que es coneix com a especialització. Que, alhora, permet fer les coses cada vegada millor i en menys temps. De l’intercanvi dels fruits de la feina se’n diu comerç. I el resultat global és l’economia de mercat.
Hem sobreviscut a una pandèmia gràcies a l’especialització i a la divisió del treball. Gràcies a l’economia de mercat
Fixem-nos que aquests dies de confinament s’ha lloat, més que mai, l’especialització i la divisió del treball. Hem lloat la feina dels epidemiòlegs, però també de multitud d’especialitzacions a les quals donem poca importància o directament menystenim perquè no són futbolistes que fan gols o polítics que tenen ocurrències. Moltes feines, per cert, amb un alt percentatge de dones. Caixeres de supermercat, infermeres, personal de la neteja, cuidadores de residències d’avis, pescadors, peixaters, carnissers, transportistes i multitud de professions, d’especialitzacions. Hem descobert, de fet, que existeixen les “feines essencials”. Clar. Però també hem trobat a faltar les feines que teòricament no ho són d’essencials... però que sí que ho són. Hem trobat a faltar el plaer de demanar un cafè i que te’l serveixin a canvi, posem per cas, d’un euro, que és el sistema, basat en la confiança, que hem inventat per no haver de portar sempre plàtans a sobre. Què ha passat, per tant? Que hem sobreviscut a una pandèmia gràcies a l’especialització i a la divisió del treball. Gràcies a l’economia de mercat. I si ara hi ha una crisi és, justament, perquè l’economia de mercat funciona només si hi ha llibertat. Quan no hi ha llibertat, per les circumstàncies que siguin, el mercat no funciona. Aleshores ha de ser l’Estat qui la faci funcionar, que és el que està intentant, de moment amb la fortuna que veiem.